El parc neolític de la Draga celebra el 30è aniversari pensant en la remodelació
El jaciment va ser descobert l’abril del 1990, durant la construcció de la Banyoles Olímpica
El repte ara és la construcció d’un magatzem subaquàtic
El mes d’abril de 1990, en plena eufòria olímpica, l’arqueòleg Joan Abad va detectar al terreny on s’estava projectant el parc urbà de la Draga uns indicis que apuntaven a l’existència de restes arqueològiques. L’aleshores conservador del Museu Arqueològic de Banyoles, Josep Tarrús, va examinar el terreny per impulsar-hi una prospecció que determinés el valor de la troballa. Aquella primera intervenció, dirigida per Júlia Chinchilla, va tenir lloc el 21 de maig de 1990, i el resultat va superar totes les expectatives: s’hi van descobrir les estructures intactes d’un assentament que es va identificar com l’únic jaciment neolític lacustre conegut a la Península Ibèrica i un dels més antics de la Mediterrània.
D’aquella troballa n’ha fet aquest mes trenta anys, durant els quals el Jaciment Neolític de la Draga, actualment una extensió del Museu Arqueològic de Banyoles, ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la seva excepcionalitat. Coincidint amb l’aniversari, el jaciment afronta com a principals reptes la remodelació i adequació del parc, per adaptar-lo a les noves necessitats de públic i accessibilitat, i la incorporació d’un magatzem subaquàtic per a la conservació dels materials orgànics procedents de les excavacions.
De fet, per la seva especificitat, bona part del jaciment estava submergit a les aigües de l’estany o fins i tot dins el nivell freàtic, cosa que explica la complexitat de les intervencions i la fragilitat dels materials localitzats, bona part dels quals són orgànics, com ara peces de fusta, fibres vegetals, llavors o petits fruits. Per contribuir a la seva valoració, el 30è aniversari també s’aprofitarà per difondre un cicle de petites píndoles informatives sobre el jaciment. Són uns vídeos de curta durada, gravats des del confinament, en els quals diferents arqueòlegs i investigadors explicaran com era la vida al poblat, l’agricultura, els rituals, el clima o el paisatge, així com el mètode seguit en les excavacions al llarg d’aquestes tres dècades ( www.museusdebanyoles.cat ).
