Torna la màgia del cinema
Moltes sales reobren a partir del 26 de juny amb l’estrena sobretot de pel·lícules independents
“Entre el divendres 26 de juny i el divendres 3 de juliol la majoria de cinemes de Catalunya obriran”, afirma Camilo Tarrazón, president del Gremi de Cinemes de Catalunya, que aplega 58 cinemes amb 465 pantalles (un 87% d’espectadors del país). Tot indica, a més, que ho faran amb un 50% de capacitat perquè està previst que tot Catalunya ja estigui a la fase 3 de desconfinament.
Quan es compleixen tres mesos del tancament de les sales, una situació que no havia passat mai, les sales es preparen per a una reobertura el 26 de juny amb tres tipus de propostes: pel·lícules d’estrena, títols que estaven en cartell el 12 de març i no havien esgotat la carrera comercial (com ara Onward, de Pixar) i la reposició de Cinema Paradiso. La distribuïdora A Contracorriente reestrena el clàssic de Giuseppe Tornatore, coincidint amb la reobertura de moltes sales, perquè és “una nostàlgica celebració de la màgia de cinema i un autèntic homenatge a l’exhibició en aquest moment tan important per a la indústria cinematogràfica”. Abans, el 19 de juny, Matthias & Maxime, de Xavier Dolan, serà la primera estrena després del tancament. El cinema Truffaut de Girona, un dels pioners a Catalunya i l’Estat a obrir, des d’ahir mateix, estrenarà aquest film el dia 19.
La majoria d’estrenes del 26 de juny seran pel·lícules independents, petites i mitjanes, de diferents nacionalitats: l’espanyola La cinta de Álex, d’Irene Zoe Alameda; l’australiana Rachel Griffiths, amb Teresa Palmer i Sam Neill; les islandeses Oro blanco i Un blanco, blanco día; el film japonès animat Human lost; la brasilera Divino amor... Però també hi ha una producció d’Universal, Personal assistant, amb Dakota Johnson i Ice Cube, i La posesión de Mary, amb Gary Oldman i Emily Mortimer.
Incertesa
Camilo Tarrazón considera lògic el perfil d’aquestes estrenes: “Hi ha molta incertesa. Si has de llançar una pel·lícula amb una gran inversió, no t’arriscaràs a fer-ho el 26 de juny.” Les estrenes potents de Hollywood estan previstes per al juliol. “Hi ha dues pel·lícules que en un àmbit ja no espanyol, sinó mundial intenten capitalitzar i simbolitzar la reobertura als cinemes –diu Camilo Tarrazón–. Una és el 17 de juliol, Tenet, de Christopher Nolan, i el 24 de juliol Disney estrena Mulan. Són les dues grans fites, Warner i Disney n’han de fer un llançament massiu a molts països.”
“La reobertura dels nostres cinemes depèn en gran mesura de tenir una sòlida línia de pel·lícules –diu Ramón Biarnés, director general de Cinesa a l’Estat espanyol, Portugal, Itàlia i Alemanya–. Actualment això comença amb pel·lícules com ara Tenet i Mulan, i no tenim cap raó per creure que això canviarà. Però les dates definitives han de ser comunicades oficialment per les distribuïdores.” Cinesa és l’empresa líder a l’Estat, amb 42 cinemes i 535 pantalles.
No se sap què passaria si aquestes grans estrenes s’ajornessin. Es mantindrien totes les sales obertes? Hollywood té una quota de mercat a l’Estat espanyol els últims anys que oscil·la entre un 65% i un 71%. En qualsevol cas, per a aquest estiu hi ha previst una seixantena d’estrenes i només una mínima part són blockbusters. La majoria són films independents, i també hi ha reposicions de clàssics com ara l’esmentat Cinema Paradiso, Los Goonies, Appocalypse now, Dersu Urzala...
“Les pel·lícules que tinguin atractiu per al públic sempre són fonamentals –comenta Camilo Tarrazón–. El públic té una preocupació quan se’n va al cinema: que hi hagi les pel·lícules que li interessen. Ara s’hi ha afegit certa incertesa per la seguretat, i s’han establert uns protocols perquè només s’hagi de preocupar de la pel·lícula.”
Tothom està d’acord, però, que l’exhibició superarà aquesta crisi. “Si mires l’evolució d’espectadors de l’Estat espanyol, l’any passat va ser el rècord de la dècada, 105 milions d’espectadors –valora el president del gremi–. Cap altra activitat cultural té aquest nivell d’assistència. La idea que som incompatibles amb els formats domèstics transmesos per internet és un mite que alimenten els mitjans de comunicació, però les plataformes han crescut molt els últims cinc anys i no ha caigut l’afluència al cinema. L’única realitat és que és una oferta perfectament complementària.”