Un estiu difícil per als arqueòlegs
L’activitat impulsada per administracions resistirà, però amb grups més reduïts de treball i protocols preventius
Obra privada i projectes universitaris queden ajornats
L’estiu és la temporada alta per a les recerques arqueològiques de camp, sobre el terreny. Els professionals despleguen equips aprofitant la disponibilitat per les vacances lectives dels alumnes, que fan servir l’experiència com a pràctiques. Però amb les restriccions i distàncies imposades per la Covid-19, enguany l’activitat serà més reduïda. Es mantindrà la que penja d’encàrrecs d’institucions, o per obres públiques. Però “moltes obres privades han quedat aturades”, explica la gerent de l’empresa Baula Recerca Arqueològica, Dolors Codina.
La incertesa sobre els terminis i el grau d’aixecament de les restriccions han estroncat algunes campanyes vinculades als projectes quadriennals de recerca. És el cas, per exemple, de l’equip dels arqueòlegs Gisela Ripoll i Francesc Tuset (ECLOC), que tenien previst continuar excavant a l’assentament de Sant Romà de Sidillà –a Foixà– i a Sant Quirze de Colera. Però ho han acabat descartant: “No volem posar en risc ningú dels joves”, que habitualment s’allotjaven a l’agost a la residència per a estudiants del Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries en habitacions i cotxes compartits, a banda de la feina de camp.
Menys gent i més mesures
Respecte a les excavacions que promouen directament la Generalitat o els consistoris, en canvi, s’hauria de parlar de redimensionament.
En la llista provisional de la Generalitat, subjecte encara a incorporacions –hi falta encara el 74è Curs d’Arqueologia d’Empúries, pendent de l’autorització definitiva– o baixes sobrevingudes, s’hi mantenen tretze intervencions vinculades a projectes de recerca, sobretot a l’Alt Empordà –amb protagonisme del Puig Rom i la Ciutadella de Roses–, la Cerdanya i els Camps dels Ninots de Caldes (Selva) i Vilauba (Pla de l’Estany).
Per part de Baula, Codina explica que van suspendre totalment l’activitat durant les dues setmanes d’aturada decretades a començament d’abril. Però han continuat treballant en algunes prospeccions. “La setmana passada vam tancar la feina al castell de Caldes de Malavella i ara continuem al baluard de Sant Andreu, a la Ciutadella de Roses, i la setmana vinent reprendrem el projecte quadriennal amb l’excavació d’un túmul neolític a la necròpoli de Vilanera, a càrrec de l’Ajuntament de l’Escala”, resumeix. A la tardor, esperen poder tornar a treballar en la recerca dels estrats de la necròpolis de l’antic cementiri de Romanyà de la Selva, a Santa Cristina d’Aro.
En aquestes feines, Codina sí que admet que han reduït la mida dels equips: “Si habitualment podíem ser set o vuit, ara mobilitzem només quatre o cinc persones”, destaca la gerent de Baula. No hi falten les mascaretes ni els gels hidroalcohòlics per desinfectar mans, eines i estris, i es fan el mínim de tasques compartint espais estrets.
Han hagut de canviar el xip: “Anem a un altre ritme, amb processos més senzills, i ara són impensables coses que tots hem fet de sempre automàticament, com ara beure d’una mateixa ampolla d’aigua”, conclou. I pel que fa a obres privades, se n’han trobat d’aturades o fins i tot ajornades de moment sense data de represa.
Pel que fa a intervencions arqueològiques d’urgència, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat n’ha autoritzat a Can Martí de la Burra –a Capmany– i a la cantonada del carrer Empordà i la plaça del Joc de la Pilota de Pedret i Marzà.
Entre altres intervencions preventives, Cultura també en té previstes aquest estiu al castell de Montsoriu compartit entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu; a Vilanera de l’Escala, o al nucli antic de Sant Joan de les Abadesses, d’un total d’una dotzena. Però la llista està encara obert a canvis de dates, autoritzacions i suspensions.
El curs estival a Empúries, només amb divuit places i més tard
El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) té la voluntat d’organitzar la 74a edició del Curs d’Arqueologia d’Empúries, que aquest any es preveu celebrar més tard de l’habitual, entre el diumenge 19 de juliol i el dissabte 8 d’agost del 2020. Però amb una capacitat reduïda a només divuit places, totes ja assignades.
Tot i això, a causa de les circumstàncies especials d’emergència sanitària provocades per l’epidèmia de la Covid-19, la celebració efectiva d’aquesta nova edició del curs quedarà, diuen, “lògicament condicionada a les normatives i a les mesures de prevenció que puguin ser vigents en aquestes dates”.
Qualsevol canvi respecte a les previsions en aquest moment establertes pel MAC quant a la celebració del curs, o a les condicions en què aquest es pugui portar a terme, serà comunicat a través del web de l’equipament i també directament a les institucions i als alumnes que hagin comunicat el seu interès per la participació en el curs.
L’edició d’enguany del curs es basarà en el projecte d’intervencions arqueològiques iniciat l’any 2018 que analitza les àrees portuàries de l’antiga Empúries. L’objectiu dels treballs de camp previstos se centra a excavar el sector nord del nucli grec i, especialment, a documentar la seva connexió amb la badia natural que va servir com a port. A més pretenen reconstruir l’evolució paleoambiental del territori d’Empúries i poder establir la seva interrelació amb les dinàmiques del poblament.
El tema monogràfic triat per a aquesta edició del curs és Dinàmiques paleoambientals i de poblament en època antiga. Ciències, metodologia i tècniques aplicades a l’arqueologia. A través de sessions teòriques i dels treballs de camp, tractaran temàtiques relacionades amb els objectius del projecte de recerca i amb les dades aportades a través d’estudis interdisciplinaris, per exemple des de la geomorfologia, l’arqueobotànica o l’arqueozoologia, tot prenent com a exemple el cas emporità
El curs s’articularà en les sessions pràctiques, que tindran lloc als matins, i les teòriques, que seran a la tarda. Les primeres inclouran les tasques d’excavació arqueològica, així com de documentació i registre de les dades de l’excavació i, paral·lelament, també es faran pràctiques de classificació i d’inventari de materials en grups reduïts.
Pausa també a Sant Quirze de Colera
Pel que fa a l’equip ECLOC, que comanden Gisela Ripoll i Francesc Tuset des de la Universitat de Barcelona i que, a més de Sidillà, a l’Empordà també indaga al monestir de Sant Quirze de Colera, els arqueòlegs han descartat igualment intervenir enguany al conjunt alt-empordanès.
Ripoll explica que, en el cas de la universitat barcelonina, l’aturada d’activitat s’estén “a la gran majoria dels projectes de recerca”, i lamenta que el final sobtat del curs universitari per la Covid-19 “ha estat un problema, sobretot per als alumnes que enguany es graduaven”, amb pràctiques obligatòries de camp que ara quedaran pendents de convalidacions o campanyes futures, per al reconeixement de crèdits.
Pel que fa als projectes de Sidillà o Sant Quirze de Colera, els reformularan i centraran l’estiu a recuperar temps perdut en els últims mesos de despatx i laboratoris. Amb vista al 2021, esperen programar campanyes més llargues i intenses, amb els recursos que no es puguin invertir aquest any. L’arqueòloga recordava que ja es van haver de sobreposar a la crisi per l’aplicació de l’article 155, amb la confirmació dels projectes per al quadrienni 2018-2021 –que s’haurien d’haver convocat al 2017, però per la crisi institucional no es van obrir fins a l’abril de 2018, i no es van resoldre fins a finals d’aquell any–. Aquell episodi, de facto, ja els va retallar un any de feina i, ara, amb l’aturada forçosa per la pandèmia, han patit un segon trasbals afegit que hauran de tornar a compensar..