Les orquestres volen tornar a les places aquest estiu

L’estat d’alarma va arribar en plena Quaresma, una època en què les cobles i orquestres de ball aprofiten el parèntesi posterior a la disbauxa festiva del carnaval per preparar tota la part humana i tècnica dels nous espectacles que presentaran durant l’estiu a les festes majors de tot el país. Aquest any, la penitència quaresmal, ja se sap, ha estat especialment traumàtica i llarga per a tothom, també per a les orquestres i els músics, que tenen en perspectiva un estiu amb festes majors escasses i reduïdes a la mínima expressió, per evitar concentracions humanes que facin reviure la pandèmia. A les agendes dels webs de les orquestres, s’hi pot veure moltes actuacions suspeses. El panorama és desolador.

Josep Reig coneix bé la situació com a president de Musicat , l’Associació Professional de Músics de Catalunya, una entitat que actualment té uns 2.000 músics associats arreu de Catalunya, als quals ajuda a gestionar una vida laboral atípica. “Quan es va declarar l’estat d’alarma tot just començava la temporada dels aplecs i en aquell moment ja es va aturar tot: s’estan suspenent molts concerts i balls de festa major, i fins i tot s’estan anul·lant les cantades d’havaneres, en les quals el públic sempre està assegut. Els músics som plenament conscients que el primer de tot és la qüestió sanitària i que s’ha de prendre mesures de precaució, però no entenem de cap manera per què es permet que la gent pugui estar de matinada a les terrasses dels bars i fins i tot a l’interior, i no en una plaça per escoltar un concert o ballar”.

Josep Reig constata que “actualment, la proporció d’anul·lacions de concerts i balls de festa major és brutal i, moltes vegades, els organitzadors no donen cap explicació a les orquestres, però tenim una certa esperança que hi hagi un canvi de tendència, ja sigui perquè les normatives van canviant contínuament –qui diu que d’aquí quinze dies no es permetrà ballar?– o també per la pressió social, quan els veïns d’un poble que es pot quedar sense festa major vegin que al poble del costat sí que en fan”. Reig afegeix que moltes orquestres han actuat als mateixos pobles durant dècades, de manera que primer els contractes es fan de paraula d’un l’any per l’altre, però el contracte efectiu no se signa normalment fins després de la Quaresma. I aquest any, amb el món aturat, molts contractes d’han quedat sense signar i, per tant, no es pot al·legar res.

Reig veu en tot plegat moltes incongruències –“si dorms amb la teva parella, per què no pots ballar amb ella?”– i una greu indefinició legal, davant de la qual els ajuntaments, que són els principals programadors, “com que ho tenen gens clar, decideixen no organitzar aquest tipus d’activitats festives i deixar-les per l’any vinent”. Reig creu que aquest tipus de decisions precipitades són dolentes per a la gent del poble –“si comencem a deixar de banda les tradicions, hi ha el risc de perdre-les”– i molt dolentes per als músics. “És molt més greu del que sembla, perquè el nostre és un sector productiu més i moltes famílies en depenen. Diuen que la música ha estat aquests mesos un servei social més, que ens ha fet més suportable l’aïllament, però sense feina els músics sí que hauran de recórrer als serveis socials”, afegeix . “Només demanem que hi hagi un protocol amb normes clares i una mica de suport institucional al nostre sector. Que no ens deixin els músics als balcons i a les pantalles. Volem tenir l’oportunitat d’entrar en la nova normalitat i tornar a les places, perquè la gent també ho està demanant, després d’haver-ho passat tan malament tots aquests mesos.”