La lectura dels llibres de Ramón Andrés és com entrar al paradís. Poeta i musicòleg, és un dels escriptors més interessants del canvi de segle. Autor d'una obra assagística complementària de la seva manera d'entendre la creació, Andrés presenta un nou volum. No sufrir compañía (Acantilado) és un conjunt de textos sobre el silenci dins el desenvolupament de les tradicions espirituals i filosòfiques d'Orient i Occident. Compilat com una antologia, el llibre se centra en els grans mestres de la mística espanyola dels segles XVI i XVII, un dels moments culminants de la història de la literatura, amb noms com Teresa de Jesús, Sant Joan de la Creu i Miguel de Molinos, entre altres. El silenci entès com alguna cosa més que la interrupció dels sons o el revers del llenguatge oral, té aquí una dimensió de base metafísica i artística. Al pròleg, Andrés ens diu que hi ha un silenci que procedeix del desacord amb el món, i un altre silenci que és el món mateix. També accentua que la marca del pensament musulmà sobre l'escola dominicana i els franciscans va ser gràcies a Ramon Llull, admirador i valedor del sufisme. En alguna ocasió m'he trobat Ramón Andrés despistat per Gràcia. Sempre és un plaer disfrutar de la seva erudició i bondat encomanadissa, traduïda dins el seu nou llibre.