Patrimoni

Història

Vilauba, inesgotable

En les excavacions d’aquest any a la vil·la romana s’ha localitzat abundant material de les èpoques tardoromana i visigòtica

El jaciment de la vil·la romana de Vilauba, que comprèn des del segle II aC fins al VIII de la nostra era, no para de donar alegries als arqueòlegs. En la campanya d’excavacions d’aquest any, que acaba de finalitzar, s’han desenterrat un gran nombre de materials que, tot i estar pendents d’un estudi a fons, ja permeten saber molt més sobre la vida a l’època tardoromana i visigòtica (del segle IV al VI) en aquest complex rural. Excavant a l’interior d’un pou descobert estius enrere, situat en un pati, hi han trobat des de ceràmica fins a pinyols de diferents fruits, passant per fragments de fustes (d’una roda de carro, d’una pala de forner, d’una mà de morter, una pinta sencera...), una sabata de cuir pràcticament completa, cagallons de bestiar... Pere Castanyer i Quim Tremoleda, els directors de la recerca, estan convençuts que els materials que van anar-hi a parar són un valuós punt de partida per a estudis especialitzats.

Fora de la zona edificada de la vil·la, en un cràter d’uns 20 metres de diàmetre que devien obrir al segle II de la nostra era per obtenir-ne argila (destinada probablement a unes obres de reforma dels edificis), hi han localitzat centenars de fragments d’ossos de bòvids. Els científics ho interpreten com la confirmació que Vilauba era una explotació ramadera potent, probablement subministradora de carn a les grans urbs de més a la vora, com eren Empòrion i Gerunda. També hi han extret moltes restes ceràmiques (plats i gots, alguns amb la inscripció del nom dels seus propietaris) i metàl·liques.

Les excavacions d’aquesta campanya (la 43a consecutiva) van començar al març i, després de l’aturada obligada per la pandèmia, s’han desenvolupat en el darrer mes, a càrrec de tres equips d’arqueòlegs, centrats respectivament en el pou, el cràter i el processament de materials (una feina que es duia a terme al jaciment de la Draga, a Banyoles).

Els resultats es van presentar ahir, en una visita a la quan van assistir, entre altres, els alcaldes de Camós, Porqueres i Banyoles i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, que són les institucions copropietàries del recinte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

balanç

El 24è Festival de Cap Roig tanca amb 48.509 assistents

palafrugell
música

Guillem Gisbert i La Ludwig Band canten junts ‘Les aventures del general Lluna’ a Porta Ferrada

sant feliu de guíxols
festival

El nou festival Winterfest arribarà a Fontanals de Cerdanya el 6 i 7 de desembre

Fontanals de cerdanya
patrimoni

Salou instal·la jardineres inspirades en el modernisme

Salou
cultura

Tretze programes de la festa major de Vilafranca del Penedès, amb sorpresa de joia

Vilafranca del Penedès
Música

Marta Shanti guanya el 45è Concurs de Cançó de Salitja amb “Fada negra”

Salitja
música

Rosalía publica ‘New Woman’ amb la cantant tailandesa de k-pop Lisa

barcelona
patrimoni

Recuperen l’església romànica de Sant Julià d’Úixols de Castellterçol

Castellterçol
Arturo Gaya
CANTAUTOR I COFUNDADOR DEL GRUP QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES

“Entre ‘Eufòria’ i els festivals, la cançó d’autor no té espai”

La Palma d’Ebre