Carme Portaceli, la capitana
El TNC va elegir ahir Portaceli primera directora artística per al període 2021-2027, que rellevarà Xavier Albertí
Carme Portaceli serà la nova directora artística del TNC. Que hi hagi una dona al capdavant del teatre públic era una demanda del sector cultural, sobretot arran que Juan Carlos Martel assumís la direcció (del Teatre Lliure, fa poc més d’un any): el cert és que va aixecar enrenou a les xarxes socials, però avui és unànime la celebració per la seva incorporació. El consell d’administració del TNC va aprovar ahir a la tarda el càrrec. La presentació oficial serà a partir del setembre, quan hi haurà accedit com a programadora. Posteriorment, treballarà 6 anys més com a directora artística, fins al 2027 (en què ja disposarà de la persona que la rellevi), no prorrogables. El primer i l’últim any cobrarà el 50% del sou establert. La retribució anual és de 89.452 euros.
Portaceli, sovint, es queixava que sempre quedava com a quota femenina a les ternes: Li va passar fa set anys quan es va nomenar Xavier Albertí al TNC i també entre la que podia governar el Lliure, fins que va entrar l’opció de Lluís Pasqual (2011). També comentava informalment que va tenir possibilitats aquell mateix any de dirigir el Centro Dramático Nacional, però que li van comunicar que, lamentablement, com que acabaven de triar Helena Pimenta per a la direcció artística de la Compañía Nacional del Teatro Clásico, la van descartar.
El TNC se suma als equipaments que seran dirigits per dones: Àngels Margarit va accedir al Mercat de les Flors el 2016. Magda Puyo aspira al seu segon mandat en la direcció de l’Institut del Teatre. Judit Carrera és directora del CCCB des del 2018. Iolanda Batallé és la directora de l’Institut Ramon Llull des del 2018. Són encara uns càrrecs minoritaris, però que obren la possibilitat a nous equips i noves mirades. El TNC, de fet, havia estat molt durament criticat per la poca presència d’autoria i direcció femenina històricament. Precisament, l’Epicentre d’aquesta temporada Pioneres pretenia atenuar el desequilibri. La crisi per la Covid-19 ho va aturar i ara s’espera que es reprogrami el curs vinent. De fet, per primer cop la temporada vinent la direcció femenina serà hegemònica a la Sala Gran del TNC. De les tres produccions que es preparen, dues les dirigiran dones (Lurdes Barba dirigirà L’hèroe i Carlota Subirós repetirà a la Sala Gran amb La nit de la iguana, un altre text de Tennessee Williams –ja va signar La rosa tatuada, el 2014–. Subirós, de fet, era una altra ferma candidata, i que apareixia en la porra que vam publicar al costat de Portaceli (i de Sol Picó) el 20 d’abril passat. Per cert, que el tercer títol serà, per primer cop, d’una autora catalana contemporània (Lluïsa Cunillé), que dirigirà el mateix Albertí.
Carme Portaceli és coneguda per ser una dona valenta i amb les idees molt clares. Va demostrar la seva capacitat de seducció d’artistes i públic en la seva etapa al Teatro Español de Madrid (2016-2019), que només es va veure truncada per la inesperada victòria del PP en les municipals. L’aprenentatge contra rellotge al teatre municipal de Madrid coincideix en l’esperit “d’obrir les portes a la professió i al públic”, tot i que entén que els dos projectes públics són molt diferents. Ara té clar que no vol perdre ni un espectador dels actuals (Xavier Albertí va tancar la temporada amb un 84% d’ocupació) i que vol fer-lo empàtic a gent que “no ha descobert la paraula teatre”.
El TNC no és un espai nou per a ella, perquè és una de les directores que més ha dirigit a les seves sales (sovint és l’excepció en bona part de les programacions dels teatres principals a Catalunya). De fet, és l’única directora que ha fet tres direccions a la Sala Gran. L’auca del senyor Esteve (2010), Frankenstein (2018) i Mrs Dalloway (2019).
Més de 70 direccions
Portaceli ha dirigit més de 70 produccions. El 1982 va debutar d’ajudant de direcció de Fabià Puigserver al Teatre Lliure amb Fulgor i mort de Joaquín Murieta, de Pablo Neruda, amb traducció de Miquel Martí i Pol. Des del 2014 fins ara és vicepresidenta de l’Academia de las Artes Escénicas. Entre el 2005 i el 2016 va ser directora artística de la FEI (Factoria Escènica Internacional).
Des de l’any 2001 fins al 2016 va ser professora de direcció i d’interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. L’any 1981 es va llicenciar en història de l’art per la Universitat de Barcelona. Ha obtingut un important reconeixement de la crítica, el públic i nombrosos premis: premi MAX 2017 al Mejor Espectáculo, premi MAX 2017 a la Mejor Dirección, premi Butaca 2017 a la Millor Direcció per Només són dones, de Carmen Domingo. Premi de la Crítica 2009 al Millor Espectacle per Què va passar amb Nora quan va deixar el seu home, d’Elfriede Jelinek, entre molts d’altres. Aquestes dues produccions són del TNC, però ha presentat produccions al Teatre Lliure (La nostra classe, Jane Eyre, per citar-ne només dues de recents) o el Festival Grec (Gènova’01, o Fairy, per exemple). En aquesta edició estava prevista una valenta adaptació de La casa de los espíritusd’Isabel Allende, però, en anul·lar-se la producció a Madrid, Portaceli es va atrevir a improvisar un muntatge amb el mateix repartiment per al Grec, amb un resultat desafortunat: No passa dia que algú ens necessiti (de fet, no és gens habitual que algú ens necessiti).
La comissió destaca
La comissió de valoració va apreciar especialment la trajectòria professional de Carme Portaceli, la seva capacitat per elaborar una programació d’una alta qualitat artística i la seva idoneïtat per respondre als objectius estratègics del TNC: com ara garantir la diversitat de la programació, amb el patrimoni teatral català i universal com a eix fonamental; incentivar la creació contemporània i la innovació amb nous llenguatges artístics, i impulsar la llengua catalana. Del projecte artístic de Portaceli destaca el seu compromís amb el públic per mantenir els nivells d’ocupació de les últimes temporades, l’objectiu de situar el TNC com a capçalera del sistema teatral públic de Catalunya i l’ambició d’esdevenir un referent de les arts escèniques al sud d’Europa amb una projecció especial sobre les cultures de la Mediterrània.
La nova directora depèn del consell d’administració del TNC i haurà d’exercir les seves funcions en coordinació amb la direcció executiva del Teatre, liderada per Mònica Campos, responsable de portar a terme la gestió dels recursos financers, patrimonials, personals i tecnològics de l’entitat. Les funcions executives van créixer exponencialment des que Joan Francesc Marco substituís Josep Maria Busquets com a conseller delegat del TNC.
El repte de convertir el TNC en referència europea
Ahir al vespre explicava, a grans trets, quines són les seves prioritats. D’entrada, davant la situació de crisi cultural del país (amb l’ombra de la Covid-19 com a espasa de Dàmocles), aspira a tenir prou flexibilitat per atendre les demandes urgents de la professió. Per una altra banda, entén que el TNC ha de fer-se valdre com un referent de producció teatral europea, sense obviar el compromís per la dramatúrgia contemporània catalana (tres títols per temporada, mínims) i l’atenció pel patrimoni teatral català.
En el seu plànol de programació compta que hi acabaran representant-se unes 400 funcions a les tres sales i que hi treballarà, principalment, la professió catalana, “que és molta i molt bona”. Es preveu una imprescindible comunicació amb els altres equipaments catalans i de Barcelona perquè, diu Portaceli, “el TNC s’ha de ressituar a Barcelona com a equipament nacional que és”. Celebra tota la bona feina desenvolupada per Xavier Albertí, com pot ser la complicitat amb els clubs de lectura: cal mantenir l’interès pel TNC els 365 dies a l’any.
