Zombis i virus a Sitges
‘Malnazidos’ inaugurarà una edició presencial i virtual que celebrarà el centenari d’‘El gabinet del Dr. Caligari’
-
‘Malnazidos’, la pel·lícula inaugural, barreja el cinema de zombis amb la Guerra Civil espanyola SONY. -
Cartell de la 53a edició del Festival de Sitges, presentat ahir. Sitges esdevé un laberint expressionista, inspirat per ‘El gabinet del Dr. Caligari’ FESTIVAL DE SITGES. -
Mònica Garcia i Àngel Sala (amb samarreta negra) i els directors Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro (dreta), directors del film inaugural ‘Malnazidos’. Tots quatre van ser ahir a la presentació del festival als cinemes Girona de Barcelona ACN.
“Ni en els pitjors moments hem considerat la possibilitat de no fer res”, diu Àngel Sala ‘La vampira de Barcelona’, en VO catalana, s’estrenarà en aquesta 53a edició de festival
Entre l’expressionisme i el futur distòpic. Així sembla que serà la 53a edició del Festival de Sitges, que s’inaugurarà el 8 d’octubre amb la pel·lícula que barreja zombis i la Guerra Civil Malnazidos, de Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro. L’accent expressionista vindrà donat per la celebració del centenari d’El gabinet del Dr. Caligari, dirigida per Robert Wiene, que inspira el cartell d’aquest any (Sitges pintat com si fos un laberint expressionista). “Segurament és la primera pel·lícula del gènere fantàstic de la història”, diu el director del Festival de Sitges, Àngel Sala. A més de projectar-la en còpia restaurada, el festival programarà la retrospectiva Ombres de Caligari, sobre la influència de l’obra mestra de l’expressionisme alemany sobre grans clàssics. Un dels títols que inclou és El procés, adaptació de Kafka dirigida el 1962 per Orson Welles, que es podrà veure en versió remasteritzada.
Les imatges de futurs distòpics, tan sovint projectades a les pantalles de Sitges en tota mena de pel·lícules de ciència-ficció, prendran posicions aquest any entre el públic: s’hi veuran mascaretes, distanciament social, capacitat reduïda... a causa de la pandèmia. Ahir mateix en vam poder fer un petit tast, en la roda de presentació organitzada als cinemes Girona de Barcelona. El repte serà intentar evitar les aglomeracions, tan freqüents en una mostra que els darrers anys ha venut més de 60.000 entrades.
Àngel Sala ja va avançar fa mesos que aquesta edició serà híbrida entre presencial i virtual, i ahir Mònica Garcia, directora de la Fundació Sitges, que organitza l’esdeveniment, va confirmar: “Fem dos festivals alhora, un de físic i un en línia; en cas que les coses empitjorin, sempre tindrem la versió en línia.” La intenció és aprofitar un 75-80% de la capacitat de les sales i projectar també totes les pel·lícules que abans hagin autoritzat les distribuïdores en una sala o plataforma virtual. Es calcula que un 70 o 80% dels films es podran veure en línia, però amb una limitació de 1.200 entrades virtuals. Àngel Sala, director del Festival de Sitges, va assegurar: “Ni en els pitjors moments hem considerat la possibilitat de no fer res.” “Jugarem amb la plataforma digital com una xarxa de contenció: el festival almenys es farà virtualment.”
Sense nord-americans
Els altres damnificats d’aquesta edició marcada pel coronavirus seran els convidats estrangers: es descarta la presència de directors i intèrprets nord-americans, que travessen encara un moment molt dur de la pandèmia, i de tot el continent. “La negociació ara mateix és inviable”, diu Àngel Sala. També sembla difícil que vinguin convidats asiàtics. Hi haurà, en canvi, molts convidats i produccions catalans i espanyols, i intentaran portar cineastes i actors europeus o que visquin a Europa. La limitació de convidats es compensarà amb presentacions i col·loquis virtuals, una fórmula que ja s’ha utilitzat amb èxit en festivals com el Bcn Film Fest, el D’A o el Docs.
La programació es reduirà a unes 120 pel·lícules, unes 50 menys que en edicions anteriors, a causa de la reducció de capacitat, l’espaiament de sessions (per evitar les habituals aglomeracions d’entrada i sortida) i l’augment de projeccions dels títols amb més demanda. La pandèmia de Covid-19 no només comporta inconvenients. La pel·lícula inaugural, Malnazidos, tenia data d’estrena abans del Festival de Sitges, que es farà entre el 8 i el 18 d’octubre. “No havia de poder ser, s’havia d’estrenar al setembre, però ha passat el que ha passat i s’estrenarà a Sitges”, diu Javier Ruiz Caldera, que fa amb Malnazidos la seva primera pel·lícula de gènere fantàstic.
Aniversaris de clàssics
La 53a edició del Festival de Sitges homenatjarà els clàssics Desafío total, que celebra el 30è aniversari, i L’home elefant, que en celebra 40 i va ser un dels primers films doblats al català després del franquisme, segons recordava ahir Àngel Sala. S’hi presentarà la pel·lícula en versió original catalana La vampira de Barcelona, inspirada en la llegenda de la vampira del Raval, que recrea “una Barcelona de principis del segle XX en clau expressionista”, assenyala Àngel Sala. Ha estat dirigida per Lluís Danés i té com a intèrprets actors com Nora Navas, Sergi López, Francesc Orella, Pablo Derqui, Bruna Cusí, Roger Casamajor i Núria Prims. El festival també estrenarà No matarás, un thriller dirigit per David Victori i amb Mario Casas. També s’estrenarà la nova pel·lícula de Kike Maíllo (Eva), l’adaptació de la novel·la d’Amélie Nothomb Cosmética del enemigo.
Àngel Sala va avançar ahir una trentena de pel·lícules d’una edició que reflectirà “el renaixement del cinema de gènere de l’Europa de l’Est, especialment de Rússia, i el renaixement del cinema de gènere francès, amb apostes de gran pressupost, i el cinema independent nord-americà, que parla sovint amb noms femenins”. Entre els títols més destacats hi ha Relic, debut de l’australiana Nathalie Erika James, que va sorprendre a Sundance; Península, “un dels films asiàtics més esperats”, continuació de Tren a Busan; la britànica The show, de Mitch Jenkins, escrita pel guru del còmic Alan Moore... Dos documentals revisaran figures del cinema: Kubrick by Kubrick i Be water, sobre Bruce Lee.
