Un projecte de país
Es presenta la maqueta del futur Museu Carmen Thyssen de Sant Feliu, amb el repte de buscar finançament i la voluntat de finalitzar les obres al llarg del 2023
El futur Museu Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols obre una nova etapa clau amb una ambiciosa proposta de l’equip d’arquitectes Nieto-Sobejano, que redactarà el projecte bàsic i executiu; aquest inclou la construcció d’un edifici contemporani que ha de servir de metàfora del claustre que no es va construir al monestir, establint un diàleg amb l’edifici històric. A la pràctica, tot el recinte del monestir serà el Museu Carmen Thyssen amb la vocació de ser un espai que estableixi diàlegs, ple d’iniciatives, culturals i pedagògiques.
Aquesta etapa s’inicia sense tenir garantida la participació econòmica ni de la Generalitat ni de l’Estat. Aquest és un punt rellevant si es té en compte que s’està davant d’una actuació que pot moure’s entre els 6 i 7 milions d’euros.
Estabilitat política
L’alcalde, Carles Motas, que confia poder posar a licitació les obres a finals de l’any vinent per finalitzar-les el 2023, reclama “estabilitat política” als respectius governs per poder garantir el finançament d’aquest projecte cultural clau per al país i Sant Feliu. Motas es va mostrar convençut ahir, durant la presentació de la maqueta al pati del monestir, que “en tractar-se del projecte museístic més important en aquests moments a Catalunya, es podrà concretar en els terminis que es preveu”.
La proposta consisteix en la rehabilitació de les tres plantes del monestir, on hi haurà el fons permanent de la col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX de la baronessa Carmen Thyssen Bornemisza; el museu d’història de la ciutat, altres serveis i propostes, i que té com a element arquitectònicament rellevant un edifici al pati que ha d’evocar el claustre que no es va construir, establint un diàleg amb el conjunt.
La idea dels arquitectes és que el sostre d’aquest l’edifici de nova construcció sigui una mena de “jardí” que connecti visualment amb els que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va adquirir l’any 2016, situats al costat del monestir. Segons ha explicat Enrique Sobejano, el projecte vol que aquest cub es converteixi en el “cor” del museu, vinculant-lo conceptualment “al claustre que mai es va arribar a construir”. L’alcalde també va explicar que es treballa per, a banda del museu, poder executar la urbanització dels entorns.
LA FRASE
Un diàleg entre Josep Amat i els impressionistes
La relació entre Sant Feliu de Guíxols, la pintura i el seu paisatge es pot buscar en les obres de Josep Amat (1901-1991), un artista barceloní enamorat de la ciutat. Aquesta és la proposta de la nova exposició de l’Espai Thyssen. Segons la comissària de l’exposició, Pilar Giró, aquesta nova mostra de la col·lecció de pintura de la baronessa Thyssen vol ser el fil conductor del diàleg entre aquest autor amb mestres de l’impressionisme francès –Pissarro, Sisley, Guillaumin, Bonnard– i altres artistes que també s’han nodrit d’aquestes arrels estètiques –Gauguin, Dufy, Louiseau, Lebasque, Camoin, Potthast–. Una passejada pictòrica per a la qual s’han seleccionat vint-i-una obres que aquest any es presenten en un format en línia en què es recrea amb fidelitat l’espai físic, ara tancat per la Covid-19. Una proposta que, al marge de l’espai físic, es mantindrà a partir d’ara com un element pedagògic i de promoció cultural.
Les tres primeres sales virtuals recreen els ítems clàssics de l’impressionisme: la llum, l’atmosfera i els instants, i la quarta i la cinquena, el concepte del taller al carrer, una constant en l’obra d’Amat. Segons Giró: “Tot i que en la visita virtual de la nova mostra es proposa un recorregut, el discurs estètic està construït de manera que permet explorar lliurement l’exposició sense necessitat de seguir un itinerari establert i disfrutar de passejar entre les obres.”