Alegret canta Carner
El tenor David Alegret oferirà dimarts el recital ‘Canticel. Un homenatge a Josep Carner’, en el 50è aniversari de la mort del poeta, a Peralada i en ‘streaming’
“No canto des del 4 de febrer, quan vaig actuar amb Albert Guinovart en el concert commemoratiu del 125è aniversari de Toldrà, al Palau de la Música”, recorda el tenor barceloní David Alegret (1974). Gairebé mig any després, Alegret oferirà dimarts vinent, 28 de juliol, el recital Canticel. Un homenatge a Josep Carner (20 h), per a un grapat molt reduït de convidats que l’escoltaran als jardins del castell de Peralada i, alhora, per a un públic potencial il·limitat que podrà gaudir en streaming gratuït del concert a través del web del Festival Castell de Peralada , en la seva versió Livestream. “Estem vivint una situació molt estranya, però tant els artistes com els programadors hem de fer l’esforç per tirar endavant i no llançar la tovallola. Crec que la cultura està fent els deures, que se segueixen molt estrictament els protocols, i per això trobo molt desconcertants els entrebancs que s’han posat per realitzar determinades activitats culturals, mentre hi ha més permissivitat en altres activitats socials”, diu el cantant.
I ara, entrem en matèria: “La poesia de Carner és molt musical, amb un gran lirisme: és com un massatge per a la veu. Segurament per això, Josep Carner (1884-1970) és un dels poetes catalans més musicats de la seva generació”, explica Alegret sobre la seva aproximació a la poesia de Carner. “Per a mi sempre és fonamental que, quan canto, s’entenguin bé les paraules, la poesia, que la música estigui al seu servei”, hi afegeix. Dimarts actuarà a Peralada acompanyat pel pianista Rubén Fernández Aguirre, amb qui gravarà, a partir de final d’agost, un CD doble dedicat justament a la poesia de Carner, en què conviuran composicions d’autors com ara Eduard Toldrà, Miquel Ortega i el peraladenc Joaquim Serra, amb cinc versions del poema Canticel en un sol bloc –les adaptacions de Massana, Zamacois, Rodrigo, Bonet i Toldrà– i obres de compositors contemporanis. De fet, el concert de Peralada és la presentació d’aquest projecte i s’hi podran escoltar dues estrenes absolutes: Els somnis, d’Albert Guinovart, i Temps de poeta, d’Alberto García Demestres. “Cal defensar la nova creació que fa viure la cultura i assolir un bon equilibri amb els autors clàssics, de manera que tampoc ens oblidem de Toldrà i altres compositors catalans que haurien de sonar més als nostres auditoris”, argumenta David Alegret.
El disc doble dedicat a Carner es publicarà l’any vinent, just abans de l’estiu o al setembre, però Alegret té altres projectes en paral·lel. De fet, recentment s’ha publicat el disc Esclat d’amor, un disc que completa la integral de cançons de Joan Manent, impulsat per la fundació que preserva el llegat d’aquest compositor barceloní (1883-1971), amb les veus d’Alegret i Júlia Farrés-Llongueras, acompanyades per la soprano Daniel Blanch al piano. Justament, Alegret va gravar amb Blanch el seu primer disc, Impressions de natura (2017), dedicat al lied català, a partir de poemes inspirats pel paisatge i la natura en general.
De Peralada al món, sense fronteres
-
María Pagés, dimecres a Peralada MIQUEL GONZÁLEZ / SHOOTING. -
La conversa virtual entre Rufus Wainwright i Sondra Radvanovsky, moderada pel marit del primer, Jörn Weisbrodt.
El Festival Castell de Peralada ha aconseguit capgirar la situació adversa que estem patint i aprofitar les eines tecnològiques per projectar més que mai la seva programació arreu del món, traspassant els límits dels jardins del castell. La versió Livestream del festival, que ofereix gratuïtament en directe a través del web del festival tots els espectacles i activitats d’aquesta edició atípica, va començar dimecres passat amb la ballarina i coreògrafa María Pagés, que va obrir foc amb una estrena de títol molt indicat, Entremos en el jardín, a partir de la poesia de Sor Juana Inés de la Cruz, Mario Benedetti i l’escriptor marroquí El Arbi el-Harti, autor també de la dramatúrgia i codirector de l’espectacle.
Dijous el festival va continuar amb una conversa virtual entre el cantant pop i compositor operístic Rufus Wainwright i la soprano Sondra Radvanovsky, moderada pel marit del primer, Jörn Weisbrodt, en què van parlar d’una manera informal sobre la figura operística de la prima donna i sobre l’art i la vida en general. Divendres també va tenir lloc una altra taula rodona amb María Pagés, Carlos Álvarez i Josep Pons, moderats per Miquel Molina, per reflexionar sobre la cultura i els festivals després de la Covid-19. En resum: el streaming és una solució d’urgència, però no hauria de ser el futur. “Jo enyoro el públic real”, va dir Pagés.
Ahir es va tancar la primera setmana del festival amb l’estrena de la col·laboració entre l’artista plàstic Santi Moix i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida per Josep Pons, amb obres de Beethoven i Händel, en una nit d’homenatge a la sanitat, amb uns quants treballadors d’aquest sector com a públic als jardins.