Anem a enfangar-nos

Dues setmanes abans de presentar als Espais Volart de la Fundació Vila Casas A tot li cal una paret, una exposició comissariada per Vicenç Altaió que farà memòria de la seva contribució històrica a les intervencions damunt el paisatge, Pere Noguera (la Bisbal d’Empordà, 1941) serà homenatjat al tercer festival internacional Art & Gavarres, que té lloc aquesta setmana a set municipis del massís gironí. Creador discret que ha fet del contacte amb els oficis ancestrals i els vincles amb la natura una forma de pensament, Noguera serveix d’inspiració a la vintena d’artistes que participen en aquesta edició, coincidint amb el quarantè aniversari de l’acció Prop de la Terra, que va fer a la terrera Trayter de Vaca Morta, a Cruïlles (Baix Empordà), a finals de juny de 1980, en plena campanya de reivindicació dels Aiguamolls de l’Empordà.

Aquella va ser una intervenció cabdal en el context de la cèlebre sèrie d’enfangades que l’artista va desenvolupar a finals dels setanta i principis dels vuitanta, i enllaça amb la vocació del festival Art & Gavarres, com va remarcar ahir el gerent del Consorci de les Gavarres, Oriol Granyer, en la presentació del festival, en tres conceptes fonamentals del seu treball: la fugacitat de l’obra, la quotidianitat dels materials emprats i l’arrelament al lloc. “Moltes de les accions de Pere Noguera són plenament gavarresques, no només per l’espai on tenen lloc, sinó pels materials que hi fa servir i també pel mètode de treball”, va remarcar Granyer, que va recordar que “les enfangades no són més que l’adaptació al terreny de la tècnica de l’engalba dels terrissers”, que l’artista coneix prou bé pel seu origen bisbalenc.

L’acció de Pere Noguera serà present al llarg del festival per mitjà de la projecció contínua, a la seu del Bòlit de la Rambla (el 1994 va presentar en aquesta mateixa sala la instal·lació Observar el corrent), del vídeo casolà que va gravar-ne en el seu moment, i que el crític Eudald Camps compara amb el cinema de Tarkovski per “la seva reiterada impugnació de la temporalitat”, en oposar al viure humà el batec infinitament més pausat i indiferent de la natura. De fet, l’acció Prop de la terra va consistir a colgar de llot, dins la terrera Trayter, tot de referents quotidians, des d’un Dos Cavalls a una taula parada, un llit, una cuina, un televisor, una maleta, un càntir, pneumàtics o un maniquí de sastre, com els vestigis arqueològics d’una civilització morta, i en acabat abrigar-los en un cercle de foc en una mena de ritual xamànic.

En aquesta convocatòria d’Art & Gavarres, 23 artistes abordaran una quinzena d’intervencions als terrenys de les antigues pedreres de Girona, d’on prové la matèria primera que va servir per aixecar la ciutat vella, i a les terreres de les Gavarres al llarg d’una setmana, al final de la qual les obres seran visitables fins que la mateixa natura, amb el pas del temps, les esborri.

En el cas de les terreres, els organitzadors van remarcar l’excepcionalitat d’un entorn on l’aprofitament de minerals ha deixat una empremta notòria en el paisatge, sovint inventant llocs abans inexistents, com ara vertiginoses parets verticals i basses d’aigües permanents, en un context natural de geomorfologies arrodonides i eixutesa mediterrània. Les extraccions, d’altra banda, evidencien algunes paradoxes incòmodes, com ara la transformació d’aquests llocs en dipòsits de residus, encara que en algun cas també han servit per atraure noves espècies que n’han fet el seu hàbitat.