“La llei no recull la diversitat dels músics”

I més d’una cinquena part de la meva vida [riu].

També vaig estar una dècada treballant en l’organització del festival PopArb d’Arbúcies. En general, soc molt fidel als projectes en què estic implicat i, quan una cosa m’agrada, hi dedico tot el temps que faci falta. En realitat, a mi m’agrada canviar i provar coses noves, però una feina com la direcció artística del mercat és molt variada i això fa que mai no te n’acabis d’avorrir. A més, l’he pogut compatibilitzar amb la meva activitat com a músic, gràcies al suport de l’Oriol. M’agrada molt treballar al MMVV perquè tinc vocació de servei públic i aquesta feina em permet treballar des de l’administració sense formar-ne part. Jo em sento hereu de tots els que m’han precedit en el càrrec i crec sincerament que encara tinc alguna cosa a dir. Per això no m’he cremat encara.

Jo crec que sí, que així tinc una perspectiva millor de com funcionen les coses. A més, soc periodista i he treballat en diversos mitjans de comunicació i també en empreses de management i discogràfiques com ara Produccions Contrabaix i Ventilador Music, dedicades respectivament al jazz i la world music, i gairebé sempre m’he centrat en l’escena local i independent. Tot aquest bagatge m’ha permès conèixer el món de la música professional des de diferents àmbits. L’únic perjudicat per la meva feina al mercat, per dir-ho d’alguna manera, ha estat Mishima, perquè el grup no actua al MMVV ni participa en les seves produccions des de fa 10 anys. És una condició que vam assumir quan vaig entrar a treballar al Mercat de Música Viva de Vic i en això hem estat molt rigorosos per evitar controvèrsies sobre possibles favoritismes. En aquest sentit, els meus companys de grup han estat molt comprensius i generosos.

No és tan complicat, perquè la feina del mercat no m’exigeix un horari fix, ni tan sols que la porti a terme des d’un despatx, tot i que el despatx existeix i l’utilitzem per a reunions i gestions diverses.

Sí, totes les activitats adreçades als professionals es faran de forma virtual, entre el dilluns 14 i el divendres 18, i intentarem que es desenvolupin en un entorn que sigui al més amable possible, a pesar de les circumstàncies. Es podran veure una trentena de concerts que es van gravar majoritàriament durant la segona quinzena d’agost a l’Atlàntida de Vic, en exclusiva per al mercat i en alta qualitat, amb la intervenció de diverses càmeres. Seran estrenes que primer podran veure els professionals i després estaran a l’abast del públic en general, i posteriorment els grups i solistes participants podran utilitzar aquestes gravacions com a material promocional. A aquests concerts, se’n sumaran una desena més provinents de fora de Catalunya. A més, s’han previst pitchings perquè les empreses del sector puguin mostrar les novetats dels seus catàlegs, a través de sessions de videoconferència i de vídeos que es podran consultar a l’àrea professional del nostre web. També hem programat webinars que combinen continguts més generals i d’altres més específics i en els quals serà possible interactuar amb els participants, i finalment tindran lloc els habituals speed meetings, però ara de forma virtual, perquè s’hi trobin professionals de la música nacionals i internacionals.

Encara no tenim xifres definitives, però en els últims dies estàvem més o menys en la mateixa línia que a les últimes edicions presencials. També s’ha de tenir en compte que aquest any la inscripció dels professionals és gratuïta i que estarà oberta fins i tot quan comenci el mercat. Aquest nou format virtual és una oportunitat perquè hi participi gent no habitual i també perquè s’incrementi la participació internacional, sobretot des de Llatinoamèrica.

No, la veritat és que no hi havíem pensat i tot ens ha vingut de nou, des que vam començar a reformular aquesta edició al maig. Sí que havíem considerat abans de la pandèmia la possibilitat d’oferir concerts en streaming, però no la resta, perquè tampoc estàvem tan familiaritzats com ho estem ara amb les reunions digitals. Aquesta situació ha accelerat la relació de tota la societat amb les noves tecnologies i nosaltres ens hem intentat adaptar a tot això tan bé com hem pogut, perquè ha canviat completament el concepte del mercat i això fa que dubtis constantment i que intentis veure com estan afrontant altres fires aquesta crisi. Com diu en Joan Pons, d’El Petit de Cal Eril, aquesta situació ens ha atropellat. Però ara estem convençuts que l’opció que hem triat era la millor, l’única viable, per intentar construir alguna cosa a pesar de l’adversitat.

Hi ha opcions molt variades i algunes empreses s’han adaptat millor que altres a la nova situació: n’hi ha que han pogut salvar la temporada, potser reduint o adaptant els equips artístics i tècnics, i altres que directament no han pogut fer res més que pregar perquè tot això s’acabi al més aviat possible. Hi ha molta incertesa i molts canvis en les decisions institucionals i en el que està passant d’un dia per l’altre. Com pots planificar ara la carrera d’un artista que publica un disc al setembre, de cara a l’any vinent? No pots perquè no saps res sobre què passarà amb les sales de concerts i els festivals, sobre el suport efectiu que donarà l’administració al sector cultural o, fins i tot, sobre si haurà o no una vacuna. Davant d’aquest panorama, la nostra voluntat és fer una foto del moment en què es troba la indústria musical del país i mirar què es pot fer de cara al futur. El 2021 serà un any per conrear i crec que ara és un bon moment per començar a pensar ja en el 2022 o el 2023. I, mentrestant, també intentem donar feina als músics i als tècnics, en un moment difícil, mitjançant la realització d’aquests concerts enregistrats per ser difosos a través de les xarxes.

Més enllà de la meva opinió personal, és lògic que els músics intentin buscar la manera de sobreviure i d’arribar al públic a través de les xarxes, si no poden fer-ho des de l’escenari. Però hi ha un streaming precari, gravant al menjador amb una càmera domèstica, que funciona com una via per acostar-se a l’espectador però que evidentment no és la millor manera de presentar unes cançons que han estat elaborades amb temps i invertint-hi molts recursos. Per això nosaltres hem decidir produir i enregistrar aquesta trentena de concerts amb els millors recursos tècnics que teníem a l’abast.

Sí, això és evident, com també ho ha estat el reconeixement social al paper de la cultura en general, sobretot durant el confinament. Des que es va començar a obrir l’escletxa dels concerts, després de l’aïllament, s’ha pogut comprovar més que mai que aquí hi ha molt de talent.

Crec que no. També quan la Generalitat va començar a potenciar que els festivals contractessin grups catalans, al principi els posaven com a teloners, però després van veure que funcionaven com a caps de cartell perquè tenien un públic ampli i fidel. Són inèrcies que es mantenen.

Des del mercat sempre hem combinat els concerts gratuïts amb els de pagament, amb preus populars. Aquest any tindrem quatre escenaris on hem programat una quinzena de concerts, divendres i dissabte, per als quals és necessari reservar les entrades gratuïtes per internet. La veritat és que reservar una entrada implica un esforç i un interès per part de l’espectador i, per tant, el resultat és un públic generalment més respectuós amb l’artista. A nivell de pedagogia social, el de la gratuïtat o no de la música és un debat massa ampli. Venim d’uns anys en què tots els concerts de les festes majors eren gratuïts, però a Catalunya també hi ha una gran tradició d’envelats amb entrada de pagament.

Per la seva idiosincràsia, el mercat no pot liderar un moviment o un corrent d’opinió contra aquesta situació, però com a espai de trobada aquí s’han creat associacions, s’han signat manifestos i s’ha generat molt de debat per intentar definir el concepte de músic i les seves necessitats professionals. El problema és que hi ha molts tipus de músics, alguns que són només intèrprets, amb una visió més d’ofici tradicional, i altres que també són creadors o que van més per lliure, i la llei actual no funciona perquè no recull la gran diversitat de músics que hi ha al món.