Bricolatge digital

En un futur no gaire llunyà, les sabateries deixaran d'existir tal com les coneixem avui. Entrarem en una nova dimensió de botiga quasi buida, proveïda d'una màquina de cafè, un escàner i una impressora 3D. A les sabateries del futur, prendrem un cafè mentre la dependenta ens escaneja els peus i ens fabrica les sabates amb una impressora tridimensional. Quedarem bocabadats: mai hem vist unes sabates tan personalitzades.

Si a algú li sembla un conte utòpic futurista, s'equivoca. D'aquí quatre dies mal comptats, al món del disseny l'espera una revolució radical que trastocarà per sempre més les seves lògiques de tota la vida. Perquè tot es dissenyarà, es fabricarà, es distribuirà i es consumirà d'una altra manera a remolc de les noves tecnologies, que comportaran un canvi brutal de mentalitat i una nova relació amb el món. La gràcia de tot plegat, avisen els experts, és que llavors potser sí que serem més lliures: arribarà el dia que podrem tenir a casa una impressora 3D que ens permetrà dissenyar i fabricar els nostres propis objectes. Hi ha qui d'això ja en diu l'era del bricolatge digital.

“Això passarà demà o demà passat a molt estirar: la revolució és a la cantonada. De moment, només la frena que és una mica cara. Però només una mica, perquè per 5.000 dòlars ja et pots comprar actualment una impressora 3D”, assegura Marta Malé-Alemany, arquitecta, codirectora del programa de màster de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i una de les ànimes del programa Laboratori de fabricació, un seguit d'exposicions, tallers i conferències que desplegarà els pròxims onze mesos el Disseny Hub Barcelona (DHUB) a la seva seu provisional del carrer Montcada. No cal dir que els professionals del disseny hi haurien de fer una visita obligatòria, més que res per anar canviant de xip, però tota ment desperta i curiosa, nens inclosos, en gaudirà de valent.

Les noves tecnologies fa vint anys que estan preparant el terreny, però mai fins ara s'havia arribat tan lluny en la fabricació digital tridimensional, que no és altra cosa que una màquina impressora que segueix les ordres d'un ordinador i construeix un objecte sumant capes i més capes d'un material determinat (metalls, plàstics, pedra; la fusta de moment s'hi resisteix, però cal donar temps al temps).

I per què no imprimir menjar? I edificis sencers de formigó? I teixits humans? Tot arribarà, i arribarà aviat. Els especialistes preveuen que el 2020 ja s'imprimiran òrgans del cos humà.

En el Laboratori de fabricació del DHUB s'ha muntat una exposició, de títol Full Printed. Imprimint objectes, tan visionària com xocant alhora: s'hi mostren tot de rèpliques exactes d'embrions fabricats amb una impressora que s'activa amb els ultrasons que emergeixen de la panxa de la mare.

No serà igual anar a una sabateria ni al ginecòleg. El que es portarà seran les ecografies en 3D.