Una literatura oberta al món
La xarxa Espais Escrits activa el Mapa Literari Català, una eina web que situa autors i textos al seu espai geogràfic
Qui pensi que la literatura catalana es mira el melic, que consulti el mapa d'Espais Escrits: la seva presència es fa notar a punts ben allunyats del seu àmbit lingüístic natural, al Brasil, a Turquia, al Líban, a l'Amèrica del Nord i del Sud, a qualsevol lloc del planeta on els escriptors haguessin anat a raure per causes més o menys peregrines i que els hagués inspirat un poema, una crònica, una novel·la sencera. Algunes vegades, no els ha calgut ni moure's de casa, si una notícia o un llibre provinents d'algun país llunyà els ha evocat una pàgina inspirada o un crit de protesta, com el poema Sarajevo, de Miquel Martí i Pol. I, per descomptat, hi ha també el carrer de cada dia, les places, els boscos i els mars de la infància o les vacances, de la guerra i de la misèria, la Santa Coloma de Vinyoli, la Barcelona de Rodoreda, l'Arenys d'Espriu, el Sitges de Rusiñol. Una trentena d'autors vinculats a la xarxa Espais Escrits, que vetlla per la difusió del patrimoni literari català, tenen des d'ara una indicació cardinal en aquesta cartografia literària consultable a través d'internet (www.mapaliterari.cat) i que ofereix al visitant la possibilitat d'accedir a més de quatre-cents textos associats als llocs que van servir-los de font d'inspiració, alguns dels quals recitats per veus tan solvents com les de Pere Arquillué, Carles Sales, Rosa Cadafalch o Mercè Managuerra.
El Mapa Literari 2.0, una aplicació basada en la tecnologia de Google Maps i en la qual Espais Escrits treballa des del 2006 (hi va haver una versió 1.0 del projecte, elaborada entre el 2007 i el 2008, superada ara amb la nova tecnologia), permet accedir a algunes rutes literàries traçades a l'entorn de l'obra d'un escriptor, amb fotografies i textos al·lusius i la possibilitat de descarregar-les en un arxiu GPS. De moment, el mapa conté vuit rutes que refan els itineraris vitals i creatius de Mercè Rodoreda, Josep Pla, Joan Vinyoli, Artur Bladé, Miquel Martí i Pol i Jacint Verdaguer. El servei també ajuda a localitzar els centres d'estudis, fundacions o cases museu d'escriptors associats a la xarxa, facilitant informació sobre les seves activitats i, en el cas que disposin d'aquest suport, la visita virtual al seu espai, com ara la Fundació Verdaguer de Folgueroles. Al llarg d'aquest any, està previst que el mapa sigui consultable també per mitjà dels anomenats «telèfons intel·ligents», com l'Iphone, amb l'objectiu de transformar-lo en un suport multimèdia de gran utilitat per a l'ensenyament i el turisme.
Tot i que el catàleg d'autors i obres que permet consultar aquesta nova eina virtual és prou raonable, no hi ha representada ni de bon tros tota la literatura que ha generat la llengua d'aquest país, només la dels autors el llegat dels quals custodien les institucions adherides a Espais Escrits. Imaginem, doncs, com seria de pigallat aquest mapa si també s'hi pogués assenyalar el Marroc sensual d'Aurora Bertrana, o la Polinèsia de Sagarra, o el Berlín d'Eugeni Xammar, posem per cas.
Anna Aguiló, presidenta de la xarxa i de la Fundació Josep Pla de Palafrugell, apunta que un projecte de referència geogràfica com aquest, que «situa per fi els autors clàssics de la literatura catalana al món» proposant-hi, a més, una «aproximació insòlita i moderna», té grans possibilitats d'expansió, però admet que tindrà dificultats per eixamplar-se mentre es mantingui el concepte de biblioteca arxiu per conservar el patrimoni dels autors: «Hi ha llegats molt ben custodiats, com ara el del Grup de Sabadell o el de Carles Riba a la Biblioteca de Catalunya, però són uns fons accessibles només als investigadors», es lamenta. Espais Escrits, que ha passat dels set socis amb què va néixer fa cinc anys als quaranta actuals, és el producte d'aquesta voluntat d'expansió i difusió, impulsada amb uns recursos més aviat limitats però administrats amb prou solvència per resoldre projectes com aquest agosarat Mapa Literari Català. Els fons de què disposa provenen exclusivament d'una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes i de les quotes que aporten els socis, tot i que per al Mapa han rebut també el suport addicional, durant dos anys, de Caixa Catalunya.
Les complicitats de Pla i Vicens Vives
Josep Pla sabia fer uns funerals apoteòsics als amics, però pocs són tan intensos, de tan concentrat, com el que va dedicar a l'historiador Jaume Vicens Vives: «Traslladat a Lió per seguir un tractament a la Clinique du Parc, hi morí el 28 de juny de 1960. Tenia cinquanta anys. Fou enterrat a Roses enmig d'un impressionant dolor. La seva mort ha estat la més devastadora que el país ha sofert en els anys que anem, mediocrement, vivint.» Feia just una dècada que s'havien conegut, i Pla, en un altra exhibició de generositat, escriuria que era a Vicens Vives, i no pas posem per cas a ell mateix, a qui es devien els millors articles publicats a Catalunya entre 1955 i 1960, molts d'ells a la revista Destino, a la redacció de la qual s'havien conegut al principi de la dècada. El perquè d'aquesta fidelitat, que és una de les formes refinades que adopta l'amistat veritable, es desentranya a Jaume Vicens Vives-Josep Pla, Complicitats, la nova exposició temporal que inaugura dissabte la Fundació Josep Pla de Palafrugell (19.30 h), coincidint amb el centenari de l'historiador, i que treu a la llum una cinquantena de cartes creuades entre els dos intel·lectuals procedents dels seus arxius familiars. L'exposició, comissariada per Josep M. Muñoz, director de la revista L'Avenç i biògraf de Vicens Vives, permet constatar com es refermen les complicitats amb l'objectiu compartit de contribuir al redreçament cultural de Catalunya en el tristíssim ambient de la postguerra i com aquesta confluència d'interessos conduirà l'historiador a implicar-se cada vegada més en els afers polítics, i l'escriptor, a sol·licitar sovint la intervenció del seu amic per ajudar-lo a superar els entrebancs de la censura.
Notícies de ...
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 24-06-2010, Pàgina 28
- El Punt. Barcelona 24-06-2010, Pàgina 28
- El Punt. Camp de Tarragona 24-06-2010, Pàgina 28
- El Punt. Comarques Gironines 24-06-2010, Pàgina 35
- El Punt. Penedès 24-06-2010, Pàgina 28
- El Punt. Maresme 24-06-2010, Pàgina 28
- El Punt. Vallès Occidental 24-06-2010, Pàgina 28