Llach torna a Verges

Lluís Llach va néixer al poble baix-empordanès de Verges el 1948 i, tot i que fa anys que no hi té la seva primera residència, sempre ha mantingut una relació intensa amb la seva localitat natal, que el va nomenar fill predilecte el 2013. La seva infantesa a Verges li va inspirar un dels seus discos més personals, Verges 50 (1980), l’àlbum que contenia País petit, i durant uns anys hi va arribar a dirigir la processó del dijous sant, amb la cèlebre dansa de la mort. I va ser a Verges on Llach va oferir els seus dos últims concerts, el març del 2007. Verges i Llach han estat íntimament vinculats. I ara, més.

Lluís Llach ha decidit donar al poble de Verges tota la seva herència cultural i artística, per retornar al poble tot el que li ha donat. “Al llarg de la meva carrera, he voltat més que un molinet i he necessitat sempre fixar les arrels, sentir-me a casa i tenir el meu refugi. I el poble de Verges sempre ha estat el meu amor particular”, diu Llach. El músic i ara també novel·lista ha començat ja a lliurar a l’Ajuntament de Verges aquest llegat cultural i artístic, que inclou instruments, discos i maquetes, cartes personals, cartells, fotografies i, entre moltes altres coses, la seva biblioteca, com ha confirmat l’alcalde de Verges, Ignasi Sabater.

De fet, al Centre de Visitants Verges 50 , que es troba als baixos de l’edifici de Can Punton –una casa del segle XIX que havia estat propietat de l’advocat i líder federal Lluís Albert, pare de l’escriptora Caterina Albert, i que l’any 1985 va passar a mans de l’Ajuntament–, ja es pot veure el primer piano que va tenir Llach, entre altres elements relacionats amb el músic, que, juntament amb la dansa de la mort, és un dels grans al·licients per al visitant de Verges. Ara també s’ha fet públic que l’exposició Lluís Llach. Com un arbre nu, que s’ha pogut veure aquest any a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, amb un gran èxit de públic, s’instal·larà definitivament als baixos de Can Punton, possiblement a finals del 2021. L’exposició va ser una iniciativa del Grup Enderrock, comissariada pel director escènic Lluís Danés i organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat, i està plantejada com “un viatge multisensorial a través de les cançons de Lluís Llach”.

L’acord entre el Departament de Cultura i l’Ajuntament per portar l’exposició a Verges es va formalitzar a finals de setembre en un acte a l’Arts Santa Mònica, coincidint amb l’últim dia de l’exposició a Barcelona, en què van participar la consellera de Cultura, Àngels Ponsa; l’alcalde de Verges; Lluís Danés; el director del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, i el mateix Lluís Llach, que segons Sabater està molt il·lusionat amb tot aquest projecte, que preservarà el seu llegat allà on va començar tot.

Lluís Danés, que també està molt vinculat a Verges a través de Llach i del seu treball conjunt en la dansa de la mort, s’encarregarà d’adaptar l’exposició –que ja es troba a Verges, “empaquetada”– a l’espai dels baixos de Can Punton. La mostra no està plantejada com un recorregut cronològic a través de la vida i l’obra de Llach, sinó que convida el visitant a endinsar-se en els paisatges simbòlics que han format l’imaginari que ha anat creant Llach amb les seves cançons.

La instal·lació de l’exposició a Verges serà el primer pas per tirar endavant un projecte més ambiciós: la creació a Can Punton –un gran edifici que té tres pisos més, a part de la planta baixa– d’un centre de documentació sobre Lluís Llach i la Nova Cançó –però també sobre la dansa de la mort–, a partir del material que està lliurant el músic. “Per posar en marxa la reforma de l’espai, ja tenim una subvenció de la Diputació de Girona i rebrem el suport de l’àrea de Patrimoni Cultural de la Generalitat, a part dels fons municipals”, explica l’alcalde, que considera que tenien “un deute amb Llach”, i ara s’està compensant amb el que la consellera va anomenar “un acte de justícia”. Recentment, el president Torra també va proposar Llach perquè rebi la medalla d’or de la Generalitat.