El Lego, a escena

L’Agrupación Señor Serrano debuta en el teatre per a canalla. El seu repte és que Prometeu (que s’estrena oficialment demà en versió online però també es vol plantejar presencialment i en diferents idiomes) sigui només per a infants de 6 a 11 anys, que els pares es quedin fora. Aquesta és la primera obra de la sèrie Olympus, que aniran desenvolupant pròximament. De moment, els protagonistes són figures de Lego. Prometeu, en comptes de robar el foc a Zeus amb una torxa, se l’endú en un quinqué. La companyia, que són una referència en el cinema live a Europa, no descarta formar actors de diverses llengües perquè, ells tot sols, puguin desenvolupar el muntatge.

Oriol Broggi deia el 2014 que una de les històries que agradaven més als seus fills en els viatges en cotxe era L’orfe del clan dels Zhao. Doncs, segons comenta Pau Palacios, membre de la companyia amb Àlex Serrano i Barbara Bloin, el que als seus fills més els atrapa és la mitologia grega. Per això s’han dedicat a repensar-la. Per a Palacios és lògic que els interessi perquè estan despertant el seu pensament crític, i la mitologia els interroga contínuament. Per això aspiren que no hi hagi pares, per evitar el filtre (sovint fan de mediadors entre el fill i l’espectacle) i que la canalla “gaudeixi de l’autonomia” de pensar lliurement.

A diferència de les peces dels Serrano en què no hi ha actors sinó manipuladors de sets, càmeres i figuretes, ara el performer fa de narrador. Sí que mantenen la dramatúrgia d’encreuar diferents històries en què troben paral·lelismes. Per exemple, el mite de Prometeu (roba el foc a Zeus per donar-lo als mortals, que s’hi escalfen i cuinen, però també els desperta la ment) se’l vincula amb Frankenstein de Mary Shelley (perquè el doctor Frankenstein atempta contra la llei de la natura i de l’home perquè construeix un personatge amb cossos morts del cementiri). Sota aquests comportaments heroics i temeraris hi haurà un càstig i s’obren uns interrogants com ara “s’ha d’obeir sempre sense reserva? Hi ha motius que justifiquen no obeir? Són proporcionals els càstigs a l’ofensa?”, planteja Palacios. Intercalant els dos contes emergirà Julian Assange, un altre heroi que, a través de Wikileaks, va publicar secrets d’estat. Com en les obres per a adults, l’Agrupación Señor Serrano no tanca cap pregunta. Deixa oberts els interrogants per obrir un debat que, en les sessions a distància (i també en les presencials) s’incentivarà entre els espectadors. L’espectacle sempre es reproduirà en directe, amb el risc de l’error i la percepció que tot es fa per primer cop.

Reprogramació, de nou

Ahir, el Procicat va confirmar el que el sector temia de feia dies: una pròrroga als tancaments de teatres i cinemes. Es podria aixecar el dia 23, ara. Productores, exhibidores i artistes hi estan en desacord perquè el llindar per aixecar-ho era que l’Rt “estigués per sota d’1”, segons paraules de la consellera de Cultura en la comissió parlamentària el 2 de novembre. Aquesta cota és estable des del dimarts 3 de novembre. El Temporada Alta ja ha començat a reprogramar algunes de les peces presencials previstes durant aquests deu dies, com ara els concerts de Sílvia Pérez Cruz: el que feia al Municipal de Girona serà el 12 de desembre i el de l’Auditori, el 22 de desembre. Pel que fa a M’hauríeu de pagar, de Jordi Prat i Coll, es trasllada al 19 de desembre a La Planeta. Les entrades estaran a la venda a partir d’avui a les 12 del migdia, a través del web.