Una fantasia culta de culte

Hi ha autors prolífics, altres de molt prolífics i, després, hi ha el britànic Terry Pratchett (1948-2015), que, tot i que va morir amb només 66 anys, va publicar uns 75 títols, dels quals ha venut, en 41 llengües (ara ja 42), més de 90 milions d’exemplars.

La seva sèrie mítica és Discmón, formada per 41 títols que va publicar entre 1983 i 2015, que ara comença a traduir sencera al català l’editorial Mai Més. La intenció és publicar dos o tres títols cada any. Un projecte que, sorprenentment, encara cap editorial havia assumit.

“No entenem per què Pratchett no ha estat mai traduït al català després de més de 30 anys d’èxits internacionals. Així que la reparació d’aquest greuge històric molt aviat es va convertir en un dels leitmotiv de Mai Més. Ara ens hem vist amb cor i energia per intentar-ho”, comenten els editors, Judit Terradellas i Sergio Pérez.

Sota el paraigua comú de la col·lecció especial Refugi A’Tuin, ahir va sortir a la venda el primer títol, Guàrdies! Guàrdies!, i dimecres vinent el segon, Igualtat de ritus. En tots dos casos la traducció, ben travada, és d’Ernest Riera, que es farà càrrec de tota la sèrie. La part artística de portades, il·lustracions i disseny és obra de Marina Vidal, que ha distingit amb un codi de colors el llom de les diferents parts de la sèrie (la Guàrdia, les Bruixes, els Mags...).

Discmón –Discworld en l’original– és una sèrie de novel·les de to humorístic, satíric, paròdic, amb constants miralls amb la realitat política i social contemporània (per exemple, té un fons feminista inspirat en la seva filla), amb trames que tenen lloc en un espai fantàstic amb forma de disc que està sostingut per quatre elefants gegantins que són damunt la gran tortuga A’Tuin, de quinze mil quilòmetres de llarg, que neda per l’espai. Tot i que alguns tenen trames que d’alguna manera continuen, en general són llibres autoconclusius.

Pels editors, Pratchett “és un dels autors més estimats pels fans del fantàstic arreu del món”. “Pratchett, a mig camí de Tolkien i els Monty Python, ens va regalar als lectors el Discmón un mirall de la nostra realitat on la màgia funciona i on ens podem refugiar per riure, probablement bastant, de l’absurd que regna en el dia a dia de les nostres vides”, afegeixen.

L’autor fa mofa de manera insistent d’Austràlia, el cinema en general –i les pel·lícules d’Ingmar Bergman en particular–, la premsa escrita, la mítica del rock and roll, naturalment de les religions, la filosofia –en especial la grega clàssica–, la història egípcia, els sindicats i els gremis professionals. I també fa jocs literaris amb obres d’autors com Tolkien, Howard, Lovecraft, Shakespeare...

Amb tots aquests ingredients i els milions de fans que té a tot el món, no és estrany que la seva obra hagi estat adaptada al cinema, sèries de televisió i d’animació, obres de teatre i videojocs. “Malauradament no hi ha gaires editorials barallant-se per adquirir llibres de fantasia o de ciència-ficció. Mirant els números, estem parlant d’una aposta semblant a la que fa qualsevol editorial independent quan contracta els drets d’una traducció; ara mateix són assumibles”, detallen els editors de Mai Més.

A Guàrdies! Guàrdies!, publicat el 1989, a la ciutat d’Ankh-Morpork s’han legalitzat els assassinats, els robatoris, la prostitució i demanar almoina per tenir aquestes activitats controlades. Tot va bé, menys per a la Guàrdia, que ja no té feina, i només en queden tres membres en actiu: el capità Sam Vimes, el sergent Colon i el caporal Nobby Nobbs.

Paral·lelament, a les muntanyes, el rei d’una mina de nans envia Safanòria, el seu fill adoptiu, a treballar amb la Guàrdia. Ell investigarà qui hi ha darrere de les aparicions d’un drac que té com a objectiu la restauració de la monarquia.