Patrimoni

Troben deu tombes noves i una làpida de dos metres de llarg a la necròpolis de Sant Martí de Romanyà

El jaciment compta amb moltes restes òssies en molt bon estat de conservació

La campanya arqueològica d’enguany al jaciment de la necròpolis de Sant Martí de Romanyà, a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) han finalitzat amb la troballa de deu noves tombes i també d’una làpida de grans dimensions.

Es tracta d’una peça monolítica de pedra de granit de gairebé dos metres d’allargada. En ella hi ha un epitafi on es pot llegir “aquí reposa el cadàver de Mateu Vilallonga sepultat el 19 de novembre de 18...”.

A part d’això, en les tombes trobades també hi ha restes òssies amb molt bon estat de conservació i d’altres elements com robes, rosaris o medalles que portaven els difunts. El jaciment s’hauria utilitzat des del segle IX fins al segle XIX.

Les intervencions s’han fet al llarg del mes de novembre i a causa de les restriccions sanitàries només hi han treballat cinc arqueòlegs, sense cap estudiant. Els treballs s’han centrat a continuar les tasques iniciades durant el 2019. Durant el mes de novembre, però, s’han trobat deu noves tombes en aquesta necròpolis, totes elles d’entre els segles XVII i XIX. Algunes d’elles estaven dins de taüts, mentre que d’altres cossos trobats s’havien enterrat en fosses simples a terra.

Els arqueòlegs han remarcat el bon estat de conservació dels ossos i també d’altres materials com ara la fusta dels taüts o de les robes que portaven els cadàvers. També es conserven peces de metall com ara rosaris, medalles, sivelles o botons. A més, hi ha moltes sabates que han mantingut el peu del difunt en el seu interior.

Els arqueòlegs preveuen seguir investigant la figura de Mateu Vilallonga en la propera campanya del 2021 i així documentar el passat dels habitants de Romanyà.

Es calcula que la necròpolis de Sant Martí es podria haver començat a fer servir al segle IX i hauria tingut una vida útil fins al segle XIX. Tot i això, les excavacions inicials es concentren en la part més moderna d’aquest jaciment.

El projecte arqueològic compta amb el finançament del Departament de Cultura i l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Torre modernista Mossèn Tor celebra el seu centenari

CAMPDEVÀNOL
girona

Carolina Maria de Jesús: la veu de les ‘faveles’ al Pepe Sales

girona
música

Júlia Ensesa, sola i sense por

girona
música

Adrià Puntí canta a la Cellera durant gairebé tres hores, a l’escenari i entre el públic

la cellera de ter
llibres

Harari radiografia el poder de la informació i la IA

barcelona
art

Francesc Domingo, l’artista bandejat per no ser burgès i per defensar Catalunya

barcelona
ARTS EN VIU

El Molino insisteix a oferir sopar i copes, ara, amb música en directe

BARCELONA
Montse Frisach
Periodista i crítica d’art

“L’art català no s’ha venut suficientment bé al món”

Barcelona
cinema

‘Polvo serán’ de Carlos Marqués-Marcet, premiada al Festival de Toronto

Barcelona