Pintura
Pujolboira: epíleg a punt
La pintora Cathrine Bergsrud enllesteix l’obra dissenyada i inacabada pel pintor a l’absis de l’església de l’Estartit
La inauguració d’aquest diumenge s’ajorna per la pandèmia
El gran mural de 66 metres quadrats que el pintor Ramon Pujolboira va concebre per decorar l’absis de l’església de Santa Anna de l’Estartit està gairebé a punt de veure la llum. Planificat des del 2017 per l’artista, que rebutjava aquest substantiu i es reivindicava com a “pintor”, va començar-lo a pintar el 2019, fins que un ictus el va començar a atrapar a dalt de la bastida, a finals d’agost. No se’n va escapar, i va morir dies després –el 7 de setembre–. L’obra encarregada pel mossèn Josep Barcons i un grup de mecenes estartidencs per al centenari de l’església, aquest 2020, quedava en l’aire. Però la família de Pujolboira i la pintora Cathrine Bergsrud s’han encarregat que el gran llenç ja pengi de les parets de l’absis de l’església, en espera només de retirar-ne la bastida que des de l’octubre ha servit tant per acomodar el mural com perquè Bergsrud pintés el cel de la cúpula i, amb l’ajut de diversos deixebles del pintor, encara acabin de rematar els últims retocs.
La pintora, noruega de naixement però establerta des de la dècada dels 90 al Penedès, ha hagut de fer una immersió completa en l’univers de Pujolboira. Ni tan sols el va arribar a conèixer, però va assumir el repte: comprenent els esbossos previs, imbuint-se en l’obra des del mateix estudi i familiaritzant-se –ha esdevingut una més a la casa del pintor a Albons, amb la seva vídua, Carme Jornet, i el seu fill Aleix– amb la tècnica de l’acrílic, el procés per instal·lar el mural –sobre una estructura de fustes perquè corri l’aire i quedi preservat de les humitats– i el format gegantí. “De moment, és la meva obra de majors dimensions, però li he perdut la por, tot i que no la gran responsabilitat que el treball estigui a l’altura”, però ho tornaria a fer, afirma Bergsrud.
Dos terços de la composició, de fet, els ha completat la pintora, tot donant continuïtat al primer –pràcticament acabat però no finit del tot per Pujolboira, i que restarà com va quedar fins a les seves darreres pinzellades–. Ella s’ha encarregat de completar, entre d’altres, les figures centrals de Jesús i Joan el Baptista, tot i que molt ajustades a l’esquema dels personatges i la concepció de l’escena del pintor: l’escena del baptisme bíblic bescanviant el desèrtic paisatge del Jordà per la desembocadura del Ter amb les Medes i les platges i pins empordanesos de rerefons.
Una estrena estroncada
Per rematar la instal·lació del mural, al llarg de tot el novembre, la pintora ha rebut el suport de diversos deixebles i antics alumnes de Pujolboira, tant per enganxar les enormes teles com per rematar les transicions entre retalls, que, tot i les notables dimensions de l’estudi, no es podien pintar en conjunt. La feina s’ha fet contracalendari, per mirar d’arribar a l’objectiu de poder-la inaugurar aquest diumenge, per la festa major petita local de Santa Llúcia, però amb l’allargament de les restriccions de mobilitat i aforaments per la Covid-19 tot plegat ha quedat ajornat sine die.
Ara mateix, l’únic que sembla segur és que retiraran la bastida a finals de setmana i que presentaran l’obra, un cop visible per al públic que assisteixi a la litúrgia, en un acte de petit format, amb la intenció de celebrar un acte més normalitzat i amb presència dels molts amics i seguidors del pintor més endavant. A banda d’això, també volen fer promoció conjunta de les visites a l’absis estartidenc i el d’Albons, l’altra obra prèvia de gran format de Pujolboira que es pot contemplar a pocs quilòmetres.
