Albert Parareda proposa un camí per ser més feliç

La fórmula per ser feliç està més buscada (i ben pagada) que la de la Coca-Cola. I com que ningú no l’ha trobat encara, que se sàpiga del cert, hi ha qui proposa senyals per afrontar un camí per ser una mica més feliços. Així s’ho ha plantejat Albert Parareda Franquesa (Moià, 1947), autor d’una desena de llibres i que ara, en aquest que en fa deu, ofereix als lectors “una lliçó per a cada dia de l’any”, recollida en el volum titulat 365 motius per viure despert (Comanegra, 2020). Certament, un bàlsam que aixeca l’ànima en aquests temps tan convulsos en tots els àmbits.

Es considera un escriptor “de tercera regional”, però que la Casa de Cultura de Girona –ciutat on fa quatre anys que hi viu– s’hagi quedat petita per a la presentació que tindrà lloc demà a la tarda –l’aula magna ja és plena i se n’ha habilitat una al costat per seguir l’acte en una pantalla en directe– ja demostra la requesta que té.

Albert Parareda diu que el llibre no té cap altre objectiu que oferir una píndola diària a través de frases de “gent sàvia” i de pròpies que ha reflexionat al llarg dels anys –amb llibres d’autoajuda centrats en la mort, però també en altres temàtiques de caràcter espiritual i reflexiu–, sigui per difondre missatges budistes o més prosaics extrets de la seva mare però que no deixen de tenir un gran calat.

Només d’exemple, en l’àmbit de les relacions segons recull de Deepak Chopra “no hi ha cap relació que sigui una pèrdua de temps. Si la relació no et va aportar el que volies, et va ensenyar el que necessitaves”. I per què no, ara que el seu pare ens ha deixat, una de Mafalda: “Arribar als cinquanta anys té els seus avantatges: no veus les lletres de prop, però pots veure els idiotes de lluny.” Thoreau, Juli Cèsar, Voltaire, Tolstoi, Buda, Jesucrist... “cadascun amb les seves històries, ensenyant-nos que no cal posar pedres al fetge, que la vida és bella, que ha de ser una celebració i que tenim dret a ser feliços”, remarca l’autor.

Com destaca al pròleg, el llibre es pot llegir com es vulgui, encara que el títol proposi un motiu per dia. Tampoc cal seguir un ordre. El que sí que hi ha és una lectura per a cada dia de l’any. Pròleg, que és molt curt, “ja que no el llegeix mai ningú”, diu.