Una bella resistència

Fa uns quinze anys, María Muñoz va començar a ballar (Johann Sebastian) Bach en públic –m’atreviria a dir que pouant dels moments en què ho havia fet per ella mateixa– en un espectacle inspirat per El clavecí ben temperat. En el curs del temps ha anat fent Bach, títol de l’espectacle que a la vegada ha adquirit una vida renovada amb Federica Porello, col·laboradora de Mal Pelo . El cas és que aquesta companyia, el nucli fundacional de la qual Muñoz comparteix amb Pep Ramis, va presentar l’any passat un altre espectacle a propòsit de Bach, On Golderg Variations, incorporant una sèrie de ballarins còmplices. I durant aquest mateix any, gairebé com un desafiament a l’aïllament imposat per les circumstàncies, ha fet un altre pas de rosca remetent de nou a Bach, en aquest cas a les sublims Cantates, per afegir-hi a la posada en escena músics i cantants, excel·lents com els ballarins.

Inventions és una manifestació culminant de l’esperit de Mal Pelo, que no ha fet més que obrir-se a l’aportació d’altres ballarins i creadors tot posant en relació la dansa amb altres llenguatges i formes artístiques i de representació. Presentat dins del festival Grec a la sala gòtica del Museu Marítim de Barcelona, Inventions va emmotllar-se a l’espai de església de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, al final d’aquesta inevitablement accidentada edició de Temporada Alta, per expressar la seva bellesa feta de tants de diàlegs, de tantes capes de temps, de tants de moviments lliures i de tantes sonoritats, de tant d’humanisme amb una cultura que vol reconciliar-se amb la naturalesa. No sé si hi pot haver una resistència més bella a les contrarietats d’aquests temps que el moment final en què tots els intèrprets s’agrupen per celebrar el fet de viure i crear junts.