Urbà, sí, però diferent

No hi ha res previsible en el perfil de Pol Bordas . Aquest gironí de 19 anys estudia arquitectura i és fill del cantant líric (baix baríton) Pau Bordas. El mateix Pol va estudiar cinc anys guitarra clàssica i en va fer dos més de baix elèctric. És evident que aquest no és el currículum habitual en un cantant de rap, trap o músiques urbanes. Les etiquetes tampoc no li treuen la son.

De fet, tampoc no són gens habituals en aquest context les seves lletres, escrites en català i força més elaborades que la mitjana del gènere, lluny també dels seus tòpics temàtics. És això justament el que va valorar el jurat per atorgar-li el premi Cases de la Música en la darrera edició del concurs Sona9. El va rebre en un acte en streaming, des de La Mirona de Salt, el 18 de novembre passat, poc més de mig any més tard que Pol Bordas iniciés la seva aventura com a solista, l’abril passat, després d’haver format part durant un temps del col·lectiu Le Terrier.

“La música la faig per a mi i la penjo per als altres”, explica Bordas, que va començar a difondre les seves cançons en ple confinament, sense cap plantejament previ i amb un lema que resumeix la seva actitud: “Música per identificar-s’hi.” “Vull fer sentir coses, sense ser massa barroc ni massa simple.”

En poc temps ha fet força feina: tretze o catorze temes, produïts en solitari o en diferents col·laboracions amb Spxxn P, Scooty DK, Lluc, Massaviu, Lil Geri, etc. En el seu repertori creixent destaquen cançons com ara ,Casa –així, amb coma–, El ranxo, Pocavergonya, Unliketonto, Walker i, especialment, Unacançónormal , amb un videoclip realitzat per Moca Productions , de Figueres.

Gràcies al premi Cases de la Música, Pol Bordas participarà en una incubadora musical, amb ajuts per preparar el seu directe, la realització de projectes audiovisuals i la gravació d’un EP amb mitja dotzena de temes, previst per a principis d’estiu.