La dansa més aèria i oberta

La incorporació del circ contemporani a la programació de dansa del Mercat de les Flors és un moment d’insuflar un públic nou. I d’evidenciar que l’acrobàcia és un exercici de moviment i que també pot destil·lar emoció i intensitat. Ara, quan estan a punt de completar el programa del Circ d’Ara Mateix (previst per a la primavera però que la Covid ha traslladat al Nadal), és un bon moment per posar el termòmetre i calibrar la temperatura d’empatia dels treballs del cicle. Mentre es desmunta la vela, altíssima, de la plaça Margarida Xirgu s’espera l’estrena oficial de 5.100 m/s, l’últim treball de Joan Català, que ja a Fira Tàrrega del 2019 va fer una amplíssima sessió de work in progress (i que per a aquest Grec arribava amb una versió molt diferent). Si Joan Català flirteja les arts del carrer (Pelat, Menar), els de Cirk Vost i el duet Joel Martí & Pablo Molina o l’Envà d’Amer i Àfrica combreguen l’acrobàcia més o menys bruta amb una coreografia que completa un quadre d’estímuls amb un cert to de treball en brut. El circ que beu del més difícil encara clàssic i de l’espectacularitat del Cirque du Soleil, aposta per l’energia a raig. Es converteix en la dansa estranya més aèria i oberta.

Joan Català admet que quan va veure el treball de Jordi Galí va entendre quin havia de ser el seu camí. La seva obra juga amb elements àrids com ara un pal de fusta, unes cordes i, ara, el metall. Ara la seva investigació inclou el so, a partir de picar i microfonar les plaques de metall, material que treballa artesanalment el seu pare i que ell, fins ara, havia vist amb una cert rebuig. Caldrà parar atenció a si manté la capacitat de construir equilibris de gran volum i de jugar-hi com en la presentació del Grec. Animal religion (Quim Giron ha repescat I les idees volend’El Més Petit de Tots del 2019) també gasta des de bon principi una estètica gens depurada. La seva especialitat de la vertical l’ha combinada amb el fang. O amb els cops més bestial (amb bones proteccions)s a Nu.

Sens dubte la gran aposta i el gran encert d’aquesta edició ha estat la contractació del Cirk Vost (Hurt me tender). Dilluns, en la darrera funció ja advertien: “Volem tornar.” Agraïts de la bona rebuda al Mercat. Certament, la troupe d’uns immensos portadors (de prop de 2 metres d’alçada) i uns àgils també de forta constitució òssia i muscular es guanyaria l’ovació a l’amfiteatre Grec, a l’estiu. Amb trapezis volant a molta altura i amb un ritme frenètic, en què tots els artistes fan de tot i contagien empàticament el públic amb una força inusual, ara han fet bingo al Mercat. (Algú recorda la sorpresa del Nofit State Circus a Fira Tàrrega? D’aquesta magnitud és la troballa de l’equip d’Àngels Margarit.) La música de Cirk Vost, del conjunt Petit-Petit, navega a la mateixa amplitud d’ona. So espectral i festiu alhora, amb una estètica hippie en l’era d’Instagram.

Per acabar, cal fer menció també de l’espectacle Random. Perquè viu del mateix gust trash, d’omplir l’escena d’escombraries i traslladar la seva bogeria surrealista (divertidament absurda) a l’escena. I passar-s’ho bé, tot provocant el públic i mostrant un exercici de funambulisme clàssic esbojarrat com pot ser creuar per un cable amb una Vespino. Molt punk. Certament, funcionarien com a teloners d’aquest bomba d’accions realitzades a la vegada, de pluja de silicat de magnesi, de canons de llum que projecten ombres de diferents trapezis. Joel Martí & Pablo Molina utilitzen la paraula i s’imaginen una trobada inoportuna amb un agent que demana la documentació del vehicle. O relaten la perspectiva de futur nul·la d’un rider pizzer, que alternen amb un joc mímic depurat i un ball que explora en la capacitat de desplaçament de les articulacions. Entre una ballarina de La Veronal i un contorsionista ocupa. La imaginació vola més alt (i contagia cabrioles) que el trapezi volant. Chill-out d’emocions.