Mirador
La cultura és segura
Desitgem que les companyies de teatre de tot Europa puguin tornar a treballar aviat. Els protocols i l’experiència per garantir la seguretat ja existeixen.
Som conscients del terrible impacte de la Covid-19 a les nostres vides, a Europa i a la resta del món. Entenem la necessitat de protegir els més vulnerables de les nostres societats i, per això, provem d’interactuar de la forma més segura possible. No hi ha persona sensata que qüestioni les mesures que promouen el bé comú. Aquest document no és, de cap manera, una crida a rebaixar regles i, com a conseqüència, posar en perill la integritat física de la població.
Aquest és un al·legat a favor de la cultura. Perquè no som només un cos. També tenim altres necessitats essencials. Com la de mantenir el nostre benestar psíquic, ser compresos, compartir històries i gaudir de la bellesa. A Catalunya, s’utilitza el lema “la cultura és segura” perquè no posa ningú en perill. Però el que avui ens preocupa és que nosaltres la puguem protegir a ella. I així, protegir-nos com a humanitat. Quan se li preguntava a Federico García Lorca què necessitaria si tingués gana ell responia: “No demanaria pa, sinó que demanaria pa i un llibre.” Ell va comprendre la importància d’alimentar l’esperit.
No és la primera vegada a la història que es tanquen teatres. Hi va haver tancaments temporals a la Segona Guerra Mundial. També n’hi va haver com a conseqüència dels atacs terroristes a ciutats europees. Sempre es va tractar de mesures excepcionals. Mai s’hauria de prendre aquesta situació com un fet normal. Els mesos de malestar degut a la pandèmia ens pesen a tots. La gent està cansada i deprimida. Cap antidepressiu funciona millor que estar junts, de manera segura. Doncs bé, nosaltres ho podem organitzar.
Hem fet els esforços necessaris perquè els nostres equips treballin i assagin de forma segura, per guiar els fluxos de públic, per mantenir la distància necessària dins dels teatres. Els plans dels diferents governs i teatres existeixen i es poden consultar. Hem aconseguit garantir les experiències culturals de forma segura. Ens hem compromès a fer respectar les regles.
Avui, el mapa cultural d’Europa està fragmentat. En alguns països o ciutats els teatres estan oberts, i en d’altres estan tancats. En alguns llocs no hi ha, per ara, cap perspectiva o certesa sobre el futur. Això és molt dur i fereix fortament l’ecosistema de les arts a Europa. Podem assegurar que els teatres moderns estan ben ventilats tant a Brussel·les com a Porto. I la gestió de multituds a París i Amsterdam és la mateixa que la gestió de públic a Barcelona.
L’enfocament de la pandèmia difereix d’un país a un altre. Però la cultura és igualment essencial a tot arreu. N’estem convençuts. Perquè, per molt preocupats que estiguem per la salut física de la població, també ens ha de preocupar el seu benestar mental.
Estem connectats a través de xarxes internacionals i col·laboracions: Between Lands, Opera Europa, Próspero, European Theatre Convention. És en el marc d’aquestes iniciatives que sorgeix aquesta petició: proposem que es facin consultes en l’àmbit europeu i es desenvolupi una visió conjunta sobre què és la cultura i què pot significar en aquests temps excepcionalment difícils i històrics.
A més, sol·licitem que a aquells que poden garantir el compliment dels protocols de seguretat, se’ls deixi treballar. Demanem poder explicar històries, gaudir i fer gaudir de la bellesa, proporcionar consol i ajudar a crear perspectives de futur. Els protocols hi són. Tenim l’experiència necessària per fer-los complir. No importa com de difícil sigui la situació, ja siguin atacs, guerra o pandèmia; estem disposats a treballar de manera segura. No considerem mai com un fet “normal” que els teatres estiguin tancats: els demanem que els tornin obrir i que ens deixin actuar de nou. Cuidarem el públic. Com ho hem fet sempre. En aquests temps difícils en què tant anhelem l’esperança, pintem el món amb la imaginació que necessitem per sobreviure i continuar sent humans.Michael de Cock (KVS Brussel·les) i Carme Portaceli (TNC)
També hi donen suport: Fabrice Murgia (Théâtre National de Bruxelles); Peter de Caluwe (De Munt / La Monnaie); Milo Rau (NTGent); Serge Rangoni (Théâtre de Liège, Prospero, European Theatre Convention); Guy Casiers / Maud Van de Velde (Toneelhuis); Chloé Dabert (La Comédie de Reims); Wajdi Mouawad (Théâtre National de la Colline, París); Giuliano Barbolini (Emilia Romagna Teatro Fondazione); Tiago Rodrigues (Teatro Nacional Di Maria II); Alfredo Sanzol (CDN, Madrid); Nuno Cardoso (Teatro Nacional São João, Porto); Txema Viteri (Teatro Calderón de Valladolid); Claudio Longhi (Piccolo Teatro di Milano).