Dani Poveda publica el disc ‘Llinatge del desig’ amb el seu nou projecte musical, Lavanda

El músic Dani Poveda s’endinsa de ple en el nou projecte musical Lavanda amb la publicació aquest divendres del disc Llinatge del desig (Vida Records).

L’àlbum, que s’havia de publicar al setembre i que es va ajornar per la pandèmia, parteix d’una base rítmica i electrònica, amb pianos i guitarres orgànics que es combinen amb sintetitzadors.

Poveda reconeix que, sense perdre l’instint melòdic compositiu, ha trencat amb la vessant més lluminosa del pop per endinsar-se en sons “més sofisticats”, gràcies també a la feina del productor Jordi Casadesús.

Un disc, explica, que té un “punt de fuga comú” en totes les cançons: una reflexió sobre la presència de poders fàctics que marquen el camí “del que hem de desitjar”.

Gestat majoritàriament durant la pandèmia i el confinament de la primavera i l’estiu passat, el músic reconeix que li ha estat “una teràpia”. “És un disc per escoltar, per reflexionar”, avança.

A més de Poveda, conformen el grup Lavanda Marc Cuscó al baix i als sintetitzadors; Ricard Parera a la bateria; Xavier Paradís al piano i als teclats; i Joan Rial a la guitarra elèctrica.

L’àlbum inclou instruments com el piano de paret amb sordina i la seva mateixa veu com a punt de partida però que vesteix amb instruments “més sofisticats”, com sintetitzadors analògics “per donar-li un punt de calidesa”.

Una vegada culminat el projecte, que es va preestrenar al Mercat de Música Viva de Vic al setembre, va buscar el “punt de fuga de totes les peces” per decidir-ne el títol. “Me’n vaig adonar que totes parlaven de la continència de certs desitjos, que ens provoquen incomoditats a l’hora d’arribar a la felicitat”, reconeix.

Aquests “clarobscurs” en el significat de les cançons -“poc explícits”, com els defineix el mateix Poveda- són atribuïbles, al seu entendre, a “certs poders fàctics”, que “van en contra” del que desitgen els ciutadans.

“Ens marquen el camí del que hem de desitjar, hi ha camins que queden desdibuixats per culpa dels poders fàctic”, conclou.