Manual per revolucionar el codi

El Teatre Lliure va tancar diumenge el segon cicle Katharsis, provant de trencar les convencions teatrals de representació provant de tancar-les en el format de conferència magistral. Serveixi de manual aquestes preguntes, després de veure alguns dels seus espectacles (I un epíleg final.)

1) Nous cossos exploren la metàfora? Alexandra Laudo (Com observar un cel nocturn) il·lustra alguns conflictes sobre l’astronomia servint-se de tres ballarines de gimnàstica rítmica. Núria Guiu vincula ioga i dance cover sense filtres. David Espinosa se serveix d’un esquelet (diferent del propi) com a speaker a Conferència espectacular, en què fa repàs de la seva trajectòria d’espectador i artista, repetint el joc dels últims treballs amb manipulació de ninots de joguines extretes dels Encants.

2) És bo buscar ressorts en altres disciplines? Katharsis ha volgut que Fundació Eina desenvolupi un dispositiu a escena (Antropologies de la caixa negra). Si és fèrtil la fusió, també és convenient una mirada externa que els ajudés a modular i posar l’espectador en un lloc d’interès.

3) Matar la trama; proposar un viatge que eviti la quotidianitat. Adriano Galante (Entrar a vivir) es despreocupa de la física terrenal. Ell és tot aire, volat. Viatja i reparteix bitllets de vol, procurant que l’espectador no es quedi a terra.

4) Cal renegar del passat? Àlex Rigola va obrir un cicle específic als teatres dels marges amb Radicals Lliure. Espinosa era un habitual (per bé que amb peces performatives, abans que provés la manipulació de figures a escala a Mi gran obra). Katharsis podria ser Radicals Lliure i ningú s’hi exclamaria. La tradició no està barallada amb la innovació.

Epíleg: el Lliure ha tensat les conferències escenificades com a experimentació. Però aquest mes de febrer programa la trilogia d’Azkona & Toloza que subverteixen tots aquests codis des que, com a mínim, van estrenar Extraños mares arden, el 2016. Facin un ús responsable d’aquestes instruccions. No s’admeten devolucions, ni tampoc reclamacions. El codi binari és més creatiu fent moviments dels cavalls als escacs.