L’esfondrament de la família
Anna Gas Serra presenta ‘El pèndol’, recull de relats amb què va guanyar l’últim premi Mercè Rodoreda
“Indago les malformacions de les relacions de família, l’esfondrament de la família”
“Tot i que es critica els premis, amb el Mercè Rodoreda fem molta feina i els últims anys ha servit per descobrir veus noves, per fer descobertes rellevants, com la Clara Queraltó i la Carlota Gurt”, va comentar l’editor de Proa, Josep Lluch, per obrir la roda de premsa de presentació d’El pèndol, recull amb què Anna Gas va guanyar el darrer premi Rodoreda.
Anna Gas Serra (Barcelona, 1996) és una més de les veus molt joves que estan guanyant premis i sorprenent el sector per la seva maduresa creativa. Gas té estudis literaris i de psicologia i fins ara s’havia significat com a poeta, amb dos títols: Crossa d’aigua (2017) i Llengua d’àntrax (2019), premi Josep M. Llompart - Cavall Verd, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, com a millor llibre de poemes en català de l’any.
Els dotze relats que formen El pèndol van ser triats entre els cent originals presentats. “Sorprèn, per l’edat de l’Anna, que tingui una veu personal i convincent, força definida, i una mirada perspicaç sobre les relacions humanes, el desig i el poder; diria que la seva literatura il·lumina, incomoda i desconcerta”, va afegir Lluch.
Anna Gas, amb un posat seriós, possiblement fruit dels nervis davant la que va confessar que era la seva primera roda de premsa, va comentar que a l’institut escrivia contes, però que quan va començar a fer poemes es va sentir més còmoda. “Em vaig acostumar a l’etiqueta de poeta”, va afirmar.
“Fa pocs anys, seguint el consell d’una amiga, vaig recuperar la narrativa, que és temàticament similar a la meva poesia”, va explicar sobre uns contes que va escriure en tres etapes, el 2015, el 2019 i el 2020.
“Escric un conte en uns quatre dies intensos en què, quan no escric, estic igualment pensant en el conte i acabo esgotada, però no pateixo, o no escriuria, però quan n’acabo un haig de deixar passar un temps abans d’afrontar-ne un altre.”
La pandèmia ha afavorit que pugui dedicar més temps a escriure, encara que “totes les idees dels contes són d’abans”: “De fet, escriure em va ajudar a fugir del present que vivim”, va confessar la narradora.
Alguns dels temes de què tracta són la “indagació de les malformacions de les relacions de família, l’esfondrament de la família”, una de les visions més repetides a l’obra. També parla de “secrets i violència en les relacions, de les obsessions i el desig, la por i la vulnerabilitat”. “Cap dels personatges surt ben parat”, va definir.
Li agradaria intentar escriure una novel·la però encara no se sent preparada. Tot arribarà, la tècnica ja la té, potser apresa d’alguns dels referents que va esmentar: “Rodoreda, Calders, Monzó..., he llegit tot el que ha escrit J.K. Rowling. En poesia, m’agraden Rosa Leveroni, Mireia Calafell i el meu amic Pol Gasch. A banda, també llegeixo Julian Barnes i Eider Rodríguez. I, d’alguna manera, em sento agermanada, pels temes i per com els toquem, amb el director de cinema grec Iorgos Lànthimos.”
Anna Gas Serra és una autora jove amb bones maneres narratives que ha arribat al món literari català amb ganes de donar gas a fons tot i que sense aixecar roda, perquè és una pirueta molt vistosa però gens efectiva per arribar a la meta desitjada.