Proa publicarà el poemari pòstum de Margarit ‘Animal de bosc’
En aquesta obra, que ja va donar per acabada, l’autor reflexiona sobre “la seva pròpia mort”
Josep Lluch, editor de Proa, creu que el poeta desaparegut avui va tenir “més reconeixement” a Espanya que a Catalunya
L’editorial Proa publicarà aquest any el nou poemari de Joan Margarit ’Animal de bosc’, on el poeta reflexiona sobre “la seva pròpia mort”. En castellà el publicarà Visor.
En declaracions a l’ACN, l’editor de Proa Josep Lluch assegura que Margarit ja va donar per acabada l’obra i ara l’editorial havia de decidir el moment per publicar-la. L’editor afegeix que el poeta volia que sortís ben aviat.
Lluch explica que Margarit va escriure molt en els darrers mesos i tenia ganes de deixar fixades una sèrie d’idees. “S’hi va dedicar molt en aquest llibre”, diu.
Aquest poemari pòstum, apunta, és “més cru i més directe” que els darrers. “Al llibre hi ha una presència més gran de la mort, que en altres casos és la mort que tens al davant i en aquest llibre és la pròpia mort i és una persona que està en una fase en què fa balanç”, ha comenta.
Lluch, que va conèixer Margarit l’any 2000, recordat el seu tracte tan franc i directe i reconeix que al parlar d’ell se li barreja la persona i el poeta perquè “estan molt relacionats.
Aquest caràcter de tracte franc i directe també el tenia la seva poesia, que era molt directe i fins i tot s’ha dit que era abrupta i progressivament xocant fins i tot”.
Confessa que al poeta li agradava una provocació que “no era mai petulant, sinó una provocació de l’estímul, de no repetir sempre el mateix, de buscar a donar la volta i d’obligar-te a repensar les coses. Això ho tenia en la seva conversa i en la seva poesia”. Apunta que Margarit entenia la poesia “com a eina de coneixement de la veritat, no pas una disciplina per crear bellesa, ja que la bellesa radica en la veritat”.
Sobre el reconeixement del poeta, Lluch creu que ha tingut molt bon reconeixement “en aquests darrers anys en l’àmbit hispànic, però en l’àmbit català el reconeixement ha estat dels lectors. No sé si som conscients que hem tingut un poeta que ens obre camí fora”.
Per altra banda, expressa que en els àmbits més acadèmics no era tan reconegut com en ambients més populars. “No era pròpiament un pur home de lletres, sinó que es considerava un poeta i no un escriptor”.