Cèsar Salvo
Filòleg, home de teatre, escriptor i animador cultural
«La Serranía ha estat sempre el meu referent»
Nascut a Villar del Arzobispo i una vegada feta la seua diàspora quasi obligatòria entre els habitants d'aquesta comarca, torna al seu poble l'any 1991 a la recerca del bon viure d'aquestes terres dels serrans i s'implica fins la medul·la. Enguany ha quedat finalista del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida, fet que l'ha situat en un punt prominent entre els autors valencians.
—Sempre ha estat la Serrania el teu referent?
—«La veritat és que si, perquè vaig nàixer al Villar i sempre he mirat més cap a dalt que no cap a baix, geogràficament parlant».
—És veritat que aquesta comarca és un territori oblidat per les administracions?
—«Més que oblidat, per tal com no se'ns considera una part rellevant del País perquè som quatre gats i és clar que som molt importants com a territori: els boscos, els rius, els embassaments, la qualitat de vida... Estem a punt de ser declarats Reserva de la Biosfera».
—Què és el que et va portar al món del teatre? Una carretera?
—«Supose que la genètica, el meu avi patern va ser actor i director. Quan vaig fundar l'actual companyia de teatre li varem posar Comarcal 234 per tal com la gent que la conformava eren de diferents pobles serrans al voltant d'aqueixa carretera. Com ara ha canviat de nom, la companyia es diu simplement La Comarcal.
—Vius de la teua implicació cívica?
—«I tant, perquè no sabria viure d'una altra manera, o sia, sense compromís. Encara que no a soles «de» sinó «amb», penso que n'és més important».
—Com és que has decidit presentar una obra a uns premis de literatura en valencià?
—«Primer perquè tenia la novel·la escrita i tan sols vaig haver de corregir-la i també perquè em sembla molt interessant la proposta de la Vall d'Albaida».
—És la primera vegada que presentes obra a uns premis?
—«No, de quan en quan, si tinc alguna obra que s'adapta a les bases em presento. Enguany he quedat segon a Xelva en un Concurs de Relat Breu i primer a Toixa en un de Micro-relat».
—Estàs satisfet amb el resultat d'aquesta experiència?
—«Moltíssim, i ja estic pensant presentar-me l'any vinent».
—Hi ha alguna cosa que et preocupe especialment ara mateix?
—«Em preocupa molt el calfament del planeta baix una òptica general... mirant a la meua comarca m'esgarrifa molt la manca de compromís amb el territori de la classe política».
Una persona multidisciplinar
E.C.Cèsar Salvo és una persona que viu la poliedricitat de la societat que l'envolta des de perspectives ben diferents. La literatura forma part de la seua vida des de ben menut i és al teatre amateur on ha bolcat els seus esforços amb la creació de diversos grups i on ha posat en escena textos de creació pròpia.
En l'actualitat és vicepresident d ela Federació de Teatre Amateur del País Valencià i dirigeix el grup La Comarcal al mateix temps que hi col·labora amb l'Arrabal de Requena.
És llicenciat en Literatura Espanyola i Filologia Valenciana i fou finalista en el premi La sonrisa vertical (l'any 1986) i el Ciutat de València. Enguany ha resultat finalista del Premi de Literatura Eròtica amb l'obra Digues-me Germana.
Tot i que les obres escrites romanen inèdites, ha publicat diversos treballs literaris a algunes revistes temàtiques i ha aconseguit nombrosos guardons i reconeixements dins l'àmbit comarcal i més enllà.
En l'actualitat és arxiver conservador de l'Arxiu Històric Vicente Llatas Burgos de l'Ajuntament de Villar i encarregat de les edicions de llibres que realitza aquesta municipalitat.
Ara mateix, escriu sobre la recuperació d ela memòria històrica, una Crònica de la Guerra Civil a Villar, que espera veure la llum durant l'any vinent. / E.C.