Cultura

Quadern d'art

El fitxer antropològic de Jordi Baron

Fer permanent el que és mutable és una de les causes més obsessives de la humanitat. És així que es fixa el protocol de la religió, la ciència, la política i l'estètica. Però només la tècnica, indiferent, assumeix la fletxa del temps. Hem anat convertint l'ull en una màquina de retratar i hem posat la màquina dins un cervell tou. Les imatges del món contaminen el cervell global amb la mateixa expansió que poblen multitud de cervells individuals.

En només un segle i mig hem vist com l'anhel de fixar i conservar la realitat visual es posà a l'abast de tothom per la mercè de l'eficàcia de la revolució tecnològica dins el maquinisme “sense ànima”. Des de les funcions limitades de l'artefacte propi del primer visual, darwinísticament parlant la màquina de retratar, fins a la imatge en moviment i encara la interactivitat. Qui fixa, però, manipula.

La progressiva popularitat del que era un instrument paracientífic per a astrònoms, botànics i arqueòlegs, i posteriorment per a antropòlegs i policies, ben aviat amenaçaria amb eficàcia el virtuosisme de la finestra pintada, el fetitxisme objectual domèstic i la memòria i exploració de l'escriptura. I, així, la fotografia inauguraria l'espai audiovisual que sembla haver assolit la màxima potencialitat en la societat de l'espectacle i, de retruc, en l'espai numèric, d'abast encara imprevisible. Anem passant de la realitat mirall a la realitat artificial, i del retrat del rostre, íntim i personal, al cos matemàtic i cibernètic.

Aquella disciplina tècnica, exercida primer per homes d'ofici, sovint sense signatura artística però amb benefici professional semblant als dels artesans, fins a l'ús democràtic de tot individu, ha fet caure el fotògraf constructor d'identitats d'imatge. Vivim de ple en una escissió radical entre l'ús potencial d'un llenguatge específic i l'ús a l'abast d'una llengua instrumental i universal. En fi, al marge de la tècnica i la seva innovació permanent, resten amb distinció obres d'art i documents.

Des de la tècnica i la indústria s'incorporaren les millores òptiques, químiques i mecàniques procedents de les recerques tecnocientífiques. La miniaturització, la simplificació i l'automatització foren altres qualitats ascendents del disseny dels seus ginys. Igual que la comercialització a l'engròs i l'abaratiment dels costos. Aquest singular període històric de la humanitat on es viu acompanyat d'un ull extern mecànic i portàtil que enregistra el seu mateix rostre i el fixa, quiet i immòbil damunt paper, no és més que un trànsit en l'anhel d'assolir amb la tècnica una natura artificial a imatge i semblança de l'home, i fins i tot superior.

Com és la imatge de la persona sobrenatural inanimada vista pels humans i com són els humans vistos a través de la imatge científica és, en una doble direcció, el que es demanen importants recerques. Entre la poesia i la història, a la galeria Cadaqués Dos es poden veure, aquests dies d'imatges de testimoni, unes obres fotogràfiques d'impressionant qualitat lírica i objectiva que posen a prova el sentit de construcció de la realitat vista per la fotografia. A la sèrie Ídols, Baron reconstitueix, des de la pèrdua de valor de la imatge religiosa, el dret de la cultura a ser mirada sense context. L'extraordinària qualitat de les imatges, en ser positivades per contacte damunt documents escrits antics, morts de sentit d'ús, obre l'ull per damunt les lleis biològiques i comunicacionals restrictives. Ben al contrari, quan el fotògraf congela i arxiva les fisonomies, se supera el model i aquest planta cara a l'objectiu. Baron explora magistralment el gènere del retrat en creuar d'una manera inhabitual el punt de vista i la imatge resultant. La religió passa a ser cultura i la ciència passa a ser cultura. Res de veritat, però sí de bellesa. El mite i el dogma de la realitat són recompostos en noves relacions entre model, creador i llenguatge. Al capdavall, la imatge esdevinguda fotografia rebutja, com la ciència, el no-res, i certifica simplement la domesticació del terror.

La fotografia no fa més que convertir la ciència i l'estètica en una tècnica de si mateixa escèptica i nihilista que renova la fe: matar la imatge per conservar la vida de la mort. El retrat és més que la biografia, i el nombre més que el registre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia