Deu anys, cent llibres i mil debats oberts
L’editorial manresana, independent i combativa Tigre de Paper arriba al desè aniversari en plena forma i mantenint l’esperit inicial
“Tigre de Paper va néixer per enfortir el pensament crític i enriquir l’àmbit literari català”
De mica en mica, les editorials independents, és a dir, les que no formen part de cap gran grup, es multipliquen, van fent anys, aguanten crisis de tota mena i es consoliden. Tigre de Paper, que és un projecte cultural i no només editorial, va néixer a Manresa, en règim de cooperativa, el setembre del 2011. Per celebrar l’aniversari, estan preparant una jornada festiva per al juny vinent a la seva seu.
“Considerem que la literatura ha de respondre a la crítica, al pensament i a la imaginació de la societat, i com a projecte editorial tenim el deure de respondre i reflexionar sobre la forma, les necessitats i les lluites de la nostra societat”, afirmen aquests editors, que publiquen sobretot assaig però també novel·la, poesia, novel·la gràfica i llibre infantil.
“El balanç que fem d’aquests deu anys és immillorable. Vam néixer per enfortir l’ecosistema del llibre radical en català i el resultat és enormement positiu: hem publicat més de cent llibres, hem dinamitzat l’assaig crític en llengua catalana, ens hem consolidat com a projecte cooperatiu i hem crescut com a projecte contracultural global”, afirmen.
“Tigre de Paper va néixer amb dos objectius molt clars: enfortir el pensament crític i enriquir l’àmbit literari en llengua catalana.” I sempre han volgut arribar més enllà dels lectors que ja estan conscienciats i compromesos: “Hem volgut que els nostres llibres siguin la porta d’entrada a molta gent que té inquietuds i la ment desperta al pensament crític.”
No formar part d’un gran grup no vol dir anar sols, perquè han teixit aliances i generat complicitats, “especialment amb les editorials independents nascudes la darrera dècada”, i són una de les deu editorials de l’associació Llegir en Català. “Entre totes hem aportat frescor i vitalitat al panorama literari català”, asseguren.
S’han especialitzat sobretot en l’assaig: “L’objectiu és resoldre la mancança que tenim d’aquest gènere en català. Per sort, altres editorials s’hi han sumat i ens hem retroalimentat les unes i les altres.” Alguns autors de renom que han publicat són la teòrica feminista Silvia Federici, la filòsofa Judith Butler, l’activista Angela Davis i, aviat, el lingüista Noam Chomsky. A més, estimulen autors joves catalans perquè creïn i reflexionin des del nostre context polític, social i cultural sobre els debats que la societat necessita.
Des del principi volien crear un “projecte contracultural global que confrontés la manera com s’entenia i s’entén la literatura i la cultura des del punt de vista hegemònic”. És per això que la cooperativa Cultura21 –ara formada per vuit persones– ha impulsat diferents projectes, com ara la Fira Literal, que després de sis anys s’ha convertit en una de les fires del llibre més importants de Catalunya. Hi participen una vuitantena d’editorials de tot l’Estat i una quarantena d’internacionals, hi han fet conferències premis Nobel, i en un sol cap de setmana han tingut fins a 15.000 visitants.
També han creat Catarsi Magazín, una revista de pensament crític, pionera en català, amb articles diaris a la web i monogràfics en paper durant l’any. I, recentment, han incorporat Bellaterra Edicions, una editorial acadèmica referent en les ciències socials.