Santa Mònica ‘punk'

Quan ningú no tenia “ni punye­tera idea” del que era el punk, l'artista sonor català Jordi Valls (1945) va com­par­tir amb els joves lon­di­nencs els seus brams agres­sius d'“a la merda!” en con­certs des­tra­lers en els antres dels subur­bis de la ciu­tat. Dalt de l'esce­nari, músics que no sabien de música però sí que tenien una acti­tud radi­cal enco­ma­na­dissa. A baix de l'esce­nari, els amics dels músics i ell. I ell, Jordi Valls, anava a totes: en un con­cert de The Clash al Rain­bow The­a­tre, va fer el que feien tots, és a dir, par­ti­ci­par en l'arren­cada sal­vatge i mas­siva de tots els seients del tea­tre.

Valls es va ado­nar de seguida que allò que estava suc­ceint era espe­cial, “autèntic i irre­pe­ti­ble”. “Als anys setanta, la música de Lon­dres era molt avor­rida i amorfa. El 1976 hi va haver un gir bru­tal: es va can­viar la serra mecànica per la gui­tarra elèctrica com a ins­tru­ment de des­trucció. Va durar poc, fins el 1977, però van ser dos anys inten­sos i únics”, diu.

Cons­ci­ent de la revo­lució que s'estava vivint, va gra­var en directe, amb la gra­va­dora pen­jant del coll, els pri­mers con­certs punk que es van fer al depri­mit Lon­dres dels setanta. I ho va fer força abans que The Clash, The Dam­ned, Subway Sect, The Sex Pis­tols, Billy Idol & Gene­ra­tion X, The Slits i The Buzz­cocks fos­sin gra­vats en estudi. És a dir, els va enre­gis­trar en viu quan ningú no sabia “què cony” era el punk.

L'Arts Santa Mònica pre­senta l'arxiu de cas­sets de Valls, nou cin­tes amb mate­rial inèdit fins ara, en un mun­tatge molt par­ti­cu­lar: “S'ha con­ce­but de manera que els visi­tants sen­tin l'experiència que vaig sen­tir jo en aquells clubs de mala mort”.

I és que el vestíbul de l'Arts Santa Mònica serà, men­tre duri l'expo­sició, un club petit i fosc –net, això sí, i sense seients per arren­car– on sonen les cançons punk que va enre­gis­trar Valls. El visi­tant haurà d'intuir què sona a cada moment. No espe­rin qua­li­tat sonora. Si que­den dub­tes, sem­pre es pot dei­xar volar la ima­gi­nació en la ins­tal·lació que ha creat l'artista mul­timèdia Franc Aleu, que es pro­jecta en set pan­ta­lles, en què llu­eix el valuós arxiu docu­men­tal de Valls, que reu­neix car­tells, fulls volants, pro­gra­mes, fan­zi­nes, revis­tes, retalls de diari, foto­gra­fies, entra­des dels con­certs... Punk total.