Santa Mònica ‘punk'

Quan ningú no tenia “ni punyetera idea” del que era el punk, l'artista sonor català Jordi Valls (1945) va compartir amb els joves londinencs els seus brams agressius d'“a la merda!” en concerts destralers en els antres dels suburbis de la ciutat. Dalt de l'escenari, músics que no sabien de música però sí que tenien una actitud radical encomanadissa. A baix de l'escenari, els amics dels músics i ell. I ell, Jordi Valls, anava a totes: en un concert de The Clash al Rainbow Theatre, va fer el que feien tots, és a dir, participar en l'arrencada salvatge i massiva de tots els seients del teatre.

Valls es va adonar de seguida que allò que estava succeint era especial, “autèntic i irrepetible”. “Als anys setanta, la música de Londres era molt avorrida i amorfa. El 1976 hi va haver un gir brutal: es va canviar la serra mecànica per la guitarra elèctrica com a instrument de destrucció. Va durar poc, fins el 1977, però van ser dos anys intensos i únics”, diu.

Conscient de la revolució que s'estava vivint, va gravar en directe, amb la gravadora penjant del coll, els primers concerts punk que es van fer al deprimit Londres dels setanta. I ho va fer força abans que The Clash, The Damned, Subway Sect, The Sex Pistols, Billy Idol & Generation X, The Slits i The Buzzcocks fossin gravats en estudi. És a dir, els va enregistrar en viu quan ningú no sabia “què cony” era el punk.

L'Arts Santa Mònica presenta l'arxiu de cassets de Valls, nou cintes amb material inèdit fins ara, en un muntatge molt particular: “S'ha concebut de manera que els visitants sentin l'experiència que vaig sentir jo en aquells clubs de mala mort”.

I és que el vestíbul de l'Arts Santa Mònica serà, mentre duri l'exposició, un club petit i fosc –net, això sí, i sense seients per arrencar– on sonen les cançons punk que va enregistrar Valls. El visitant haurà d'intuir què sona a cada moment. No esperin qualitat sonora. Si queden dubtes, sempre es pot deixar volar la imaginació en la instal·lació que ha creat l'artista multimèdia Franc Aleu, que es projecta en set pantalles, en què llueix el valuós arxiu documental de Valls, que reuneix cartells, fulls volants, programes, fanzines, revistes, retalls de diari, fotografies, entrades dels concerts... Punk total.