La nit intuïtiva de La Veronal

Sonoma es va estrenar a la Sala Oval del MNAC, dins del Grec. Era la mirada intuïtiva de Marcos Morau a l’univers de Buñuel. En una nit, nou ballarines (pràcticament totes les que han treballat en la companyia aquests anys) convoquen una mena de revolució. Morau s’adona que és oportú parlar de la revolució de la dona i s’obre pas, tot i que la pandèmia els agafés en el treball de taula d’aquest muntatge. Es veurà al Mercat de les Flors, des de demà fins diumenge.

L’univers surrealista de Buñuel invoca quadres de la tradició catòlica i de servei domèstic (com els moments que comparteixen netejant la roba al safareig) i proven de rebel·lar-se i guanyar llocs de poder. També pel que fa a moviment, Morau reorienta el seu llenguatge i planteja sortir del Kova, que l’ha acabat convertint en una mena de marca, que sentia que l’oprimia. Busquen camins per despendre’s d’una dansa molt estètica i de rostres neutres, inexpressius.

El coreògraf admet que liderar una companyia d’autor implica que no es pot ajudar els intèrprets si no hi ha projectes concrets a assajar (i que ha estat traumàtic durant la pandèmia). No pretén convertir-se en estable (amb sous) perquè, considera, “avui no és possible”. Ell continua considerant La Veronal la seva família i no vol renunciar-hi, però reconeix que sense aquesta companyia també tothom és molt més lliure de volar cap a diferents projectes. Morau, en aquest sentit, sent que, com Buñuel, ve d’un poble petit (Ontinyent) i que cada cop ha d’equilibrar el seu passat amb la creació que se li planteja a tot el món. A l’estiu presenten la peça al Palau dels Papes a Avinyó. Se sent il·lusionat, però admet que és un salt molt gran, perquè el més habitual és arribar a aquest escenari després d’haver fet produccions mitjanes en altres espais. Ell només hi va ser programat, i en l’Off amb Portland amb Lali Ayguadé.