Pensaments angulars

Roberto Calasso, a Com ordenar una biblioteca (Anagrama), diu que “el lector de debò sempre està llegint un llibre –o dos o tres o deu– i la novetat arriba com un destorb”. Podria semblar una diatriba contra l’allau editorial de Sant Jordi, però més endavant defensa un “llegir salvatge” que inclogui fins i tot els llibrots, els llibres rars liquidats a les parades de vell, com els de parapsicologia, pornografia o endevinació, entre els quals, afegim-hi, podria haver-hi també aquest espècimen tan reticent a les idees fixes com és l’assaig. Els rars que a Catalunya estimen el tempteig assagístic, aquest anar-se pensant mentre s’escriu, cada vegada tenen més ocasions per a la felicitat en la seva llengua, no només a través de traduccions, sinó també de pensadors brillants de casa mateix. Dos dels més interessants publiquen per aquesta diada: Josep M. Esquirol, que a Humà, més humà (Quaderns Crema), segueix indagant en allò que ens fa “bones persones” (reivindiquem la bondat, sisplau), “enmig d’una retòrica del progrés que no fa sinó amuntegar les víctimes als marges”, i Lluís Calvo, que s’endinsa en els mecanismes de construcció, absorció i caiguda de la tradició a Els llegats (Arcàdia), on planteja que encara “n’hi ha que viuen com si no s’haguessin esdevingut els canvis socials i culturals de les últimes dècades, amb una barreja entre dandisme impostat, noucentisme de postal i academicisme agrós, a mig camí de l’aigua del Carme i les gotes de Cynar”. Arcàdia és l’editorial de referència per als addictes a l’assaig, com el que també hi publiquen sobre el confinament, en forma de conversa epistolar, Marta Segarra i Ingrid Guardiola a Fils.

La pandèmia ha donat un nou impuls al gènere reflexiu, que ha motivat la intervenció en el debat de personalitats com Edgar Morin (Cambiemos de vía, Paidós), Slavoj Žižek (Pandèmia, Anagrama) o Bernard-Henri Lévy (Aquest virus que ens fa tornar bojos, Més Llibres), i també d’una veterana de la filosofia, Victòria Camps, amb Tiempo de cuidados (Arpa), que posa en primer pla, més que mai, l’ètica de la cura. Fins i tot un autor dorment com Alessandro Baricco s’ha desvetllat per ensenyar-nos Lo que estábamos buscando. De la pandèmia como criatura mítica (Anagrama). Raig Verd aposta per un treball col·lectiu a Tot ha de canviar!, on una trentena d’autors inviten a pensar el món després de la covid-19. A Raig Verd, per cert, també publica la seva primera novel·la Santiago López Petit, Tan a prop de la vida, que pot ser llegida com una paràbola sobre la pandèmia del malestar. I no hi falta tampoc la visió dels científics, com Salvador Macip, amb Lliçons d’una pandèmia (Anagrama), i Josep M. Argimon i Jaume Padrós, amb 2 metges i 1 pandèmia (Símbol), un títol força menys imaginatiu que (esperem-ho) el contingut. Un dels autors que ha reflexionat de manera més fonda sobre la naturalesa de l’assaig (i del dietari), el valencià Gustau Muñoz, codirector de la revista L’Espill, lliura el seu Elogi del pensament crític (Afers), que no pot dissociar del compromís polític, com tampoc ho fa la pensadora feminista Judith Butler a La força de la no-violència (Tigre de Paper) ni, a manera d’inventari i testament, també Arcadi Oliveras a Paraules d’Arcadi (Angle), on aplega el seu aprenentatge sobre democràcia, capitalisme, canvi climàtic i cultura de la pau. D’aprenentatges, i de saber-se en el lloc on es debat de debò la vida, tracta Escola d’aprenents (Galàxia Gutenberg), de Marina Garcés, que forma amb Rebecca Solnit (Records de la meva inexistència, Angle) i Siri Hustvedt (Els miratges de la certesa, Ed. 62) el triumvirat més rendible, amb una qualitat que ja voldrien molts dels que encapçalaran el rànquing de l’endemà.

La reflexió sobre la literatura i la creació disposa del seu propi gènere, amb obres majors com ara Viure escrivint (L’Altra), d’Annie Dillard; Connectar (Més Llibres), de Kae Tempest; El instante recuperado (Fragmenta), de Lluís Quintana (traducció de l’original Caminar per la vida vella, del 2016), i Un tramvia anomenat text (Empúries), reedició del ja clàssic tractat sobre escriptura de Vicenç Pagès Jordà, que lliura també la segona entrega sobre les olors en la literatura dins la col·lecció de plaquettes de Vibop, ara per endinsar-se en les pudors. A la mateixa col·lecció, Miquel Martín, que continuarà signant exemplars de La drecera (Periscopi), dedica un estudi a Vinyoli i el vi. Dues rareses més per completar el deliri dels lectors salvatges: Traduir com transhumar (Lleonard Muntaner), de Mireille Gansel, una joia sobre l’art de la traducció servida per la finíssima Dolors Udina, i Amor fati (Siruela), els escruixidors assajos sobre Bergen Belsen d’Abel J. Herzberg.