Literatura de vellut de viva veu

El teatre transpira a l’escenari però també se’n pot sentir la respiració des del paper. Costa trobar novetats de teatre a les llibreries, però des de fa uns anys tornen a editar-se amb més freqüència, amb complicitats entre institucions i editorials. És el cas del TNC, que fa uns anys edita amb Arola totes les produccions que estrena i que també completa amb peces com els Teatre Reunit, que permet tenir unes panoràmiques notables per autoria (Pioneres modernes; Rosa M. Arquimbau; i Carme Montoriol, són els últims títols, distribuïts passat Sant Jordi). També l’Institut del Teatre fa uns anys que ha coordinat edició amb Comanegra, i va llançant diverses línies de teatre (des d’obres de teatre com Fairfly, de Joan Yago, o traduccions com Peer Gynt, d’Ibsen, amb traducció del Joan Sellent i la Ane-Lisse Cloetta i pròleg d’Enric Gallén, fins a les Paragrafies, de moment, Cesc Gelabert i Pere Faura que fan una perspectiva del seu treball a partir d’una llarga entrevista amb un periodista i curador) i les que fan un repàs a la trajectòria d’històrics mestres de l’Institut del Teatre (és novetat aquest any Joan Casas: a la recerca de preguntes). A Dramarticles també es fan mirades transversals al teatre alemany contemporani o al quebequès, i fins i tot al Teatre trans i altres textos no normatius, amb obres escrites per Marc Rosich. Aquest dramaturg, de fet, present a Prometeu Edicions, per la seva banda, el Teatre Complet de Joe Orton, un autor de culte, amb la traducció de Rosich. La particularitat dels dos volums que recullen tots els seus textos és que es pot resseguir l’original (pàgina esquera) amb la seva traducció (pàgina dreta) i que, com la majoria d’aquests volums de textos teatrals, es completa amb anàlisis que destaquen el valor d’aquest autor a Catalunya, encara.

Les mateixes sales

Altres aventures editores són les de sales com la Flyhard o la Sala Beckett. En aquestes taquilles és habitual trobar els textos editats a l’accés del públic (com també al TNC). Toni Casares, director artístic de la Beckett, admet que són iniciatives per donar difusió als autors, més que no pas comercials. L’exemple és que es van alliberar els drets d’Una gossa en un descampat (250 exemplars venuts a la Beckett) perquè es pogués publicar i distribuir aquesta mateixa obra a través d’Arola. A la Flyhard, les llistes dels llibres més venuts tenen bastant relació amb el seu èxit comercial. Sàpiens, de Roc Esquius, encapçala la més venuda, amb 170 exemplars, seguit d’Aka (144), Tortugues, la desacceleració de les espècies (126) i Smiley (122), que també té una altra edició paral·lela a Arola (dins del Teatre Reunit: 14 títols per 24 euros).

Lluïsa Cunillé és de les que tenen més novetats, enguany. A més de les dues peces publicades pel cicle de la Beckett (El jardí i Els subornats), també ja és accessible L’emperadriu del Paral·lel, que s’estrenarà a la Sala Gran del TNC d’aquí a poques setmanes. Llàtzer Garcia (va obrir la col·lecció de Comanegra/IT amb La pols) ara pot signar llibres de La font de la Pólvora, d’Arola.