El filó dels autors gironins

Quan no hi ha un triomfador clar, tots guanyen. Aquesta idea, que reduiria les grans competicions esportives al nivell d’uns jocs escolars, en el cas dels llibres, sobretot per Sant Jordi, és una benedicció. És clar que molts lectors sobrevinguts continuaran inclinant-se pels autors de casa sempre que arribin avalats per premis que fan forrolla, i no quedaran decebuts: aquí hi ha Núria Esponellà, amb Ànima de tramuntana (premi Bertrana), i Gerard Quintana, amb L’home que va viure dues vegades (premi Ramon Llull), totes dues a Columna, i encara el garrotxí d’adopció Francesc Serés, amb La casa de foc (premi Proa), i fins i tot la debutant Helena Carreras, que es va endur el Casero per la mirada adolescent al convuls curs de la pandèmia que aborda a Dinou vint (Empúries). Continuaran tenint sortida alguns títols amb un recorregut ja fet, com La drecera (Periscopi), que ha suposat el reconeixement del begurenc Miquel Martín, o Martí Gironell, que seguirà signant exemplars de Paraula de jueu (Columna), així com Rafel Nadal, que compareix a les parades amb el seu Mar d’estiu (Univers), de la mateixa manera que M. Mercè Roca despatxarà exemplars de Al final t’agradaré (Rosa dels Vents) i del conte per a infants L’Anita i el llebrer (La Galera). Per als petits lectors, per cert, hi haurà a més Sopa de menta amb picarols (La Galera), la llegenda del Tarlà segons Anna Fité; Qui farà riure la princesa (El Cep i la Nansa), d’Olga Cercós; La bruixa que volava en una barra de pa (Barcanova), d’Eloi Sala, o la revelació juvenil d’Àunia (Akiara Books), d’Ivan Vera.

El ganxo dels premis no hauria de fer perdre de vista l’amplitud de la, diguem-ne, base operativa territorial, que presenta algunes figures de gran tirada, amb premi o sense, com Miquel Fañanàs, que arriba a la diada amb la seva nova recreació històrica, Les drassanes del Rei (Columna), ara per novel·lar la peripècia de la construcció de les drassanes de Barcelona per Pere el Gran. També tenen novetat sobre la taula la parella d’escriptors amb més glamur de l’Empordà: Mercè Cuartiella, amb El món sense l’Oriol Gante (Rosa dels Vents), i Joan Manuel Soldevila, amb la road movie criminal Autopista (Columna). Servint-se d’un marc i un to molt diferents, Quim Español pot guanyar nous lectors per a El rai dels innocents (Edicions de 1984), com segur que en continuarà sumant Mar Bosch amb les desventures de La dona efervescent (Univers). I encara val la pena repescar l’excel·lent Persecució, del guixolenc Toni Sala, abans que al maig publiqui, també a L’Altra, Una família. Els que aprecien la cara més desvergonyida de la novel·la, amb tons negres i de ciència-ficció, trobaran a Llibres del Delicte la seva editorial de capçalera, on publiquen Jordi Dausà (De sobte pensa en mi), Miquel Aguirre (Els cadàvers del candidat), Anna Carreras (Halley 2042) o Pep Prieto, que acaba de rebre per El mal pare el premi Imperdibles a la millor novel·la fantàstica en català.

Tot i que la ficció novel·lística continuarà sent la forma literària més demanada, s’ha de prestar atenció al dietari 2017 (Gavarres), del banyolí Josep N. Santaeulàlia, que invita a reflexionar sobre tot allò que ens commou del país i del món des de la terra petita on té lloc la vida de debò. Dins la mateixa categoria dels “veterans per redescobrir” figura el nord-català Joan-Daniel Bezsonoff, que a L’amor, la guerra i altres ocupacions (Sidillà) s’endinsa en la Indoxina francesa. També reapareixen dos autors de talent: Robert Fàbregas, amb El somni de l’astrònom (Reremús), i Pere Parramon, amb La llengua dels ocells (Sd). José Antonio Donaire, per la seva banda, converteix el seu debut amb La síndrome del Dr. Strangelove (Columna) en una de les sorpreses de la temporada. També formen part de la nòmina de debutants l’autor de Quart Carles Serra, amb Apunts de botànica existencial (La Gamberra); la jove figuerenca Amor Pomareda, amb Roses de seda (Cal·lígraf), i Ramon Blanch, barceloní establert a Girona, amb la novel·la L’última carta (Brau).

Per la banda de l’assaig, grans alegries: Estiu del desconcert, d’Àngel Quintana, i Tot el que hi veig, de Josep M. Fonalleras, tots dos a L’Avenç; el recull d’anotacions del bloc de Xavier Febrés Apologia de la curiositat (Curbet); Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya (Sidillà), de Xavier Cortadellas i Judit Pujadó; els Noms d’una vida (Pagès), de Joaquim Nadal, i sobretot l’exhaustiva recerca de Pere Perramon i Lluïsa Faxedas sobre l’Art contemporani a Girona pel centenari del GEiEG. En un altre àmbit, el consultor ambiental olotí Santiago Vilanova presenta L’emergència climàtica a Catalunya (Ed. 62). I, per acabar, dos regals: el primer llibre de poesia de Joan-Lluís Lluís, Salives (Jardins de Samarcanda), i Sant Feliu de la Costa Brava, de Gaziel (Diputació).