El govern declara Bé Cultural d’Interès Nacional el Pont Vell de Castelló d’Empúries

El govern ha declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el Pont Vell de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) i ha acordat delimitar-ne l’entorn de protecció.

Es tracta d’una construcció d’ús públic que actualment forma part de la xarxa d’equipaments viaris del municipi i que està situat a l’extrem sud-oest del nucli. L’estructura és d’estil gòtic i fa 130 metres de longitud salvats per set arcades. Està situat sobre el riu Muga i comunica les dues marges, donant continuïtat al Camí Vell d’accés al nucli urbà.

A banda de Pont Vell, també s’ha conegut amb altres noms com Pont Nou, Pont Major o Pont dels set arcs i al llarg de la seva història ha patit diversos danys i intervencions. Malgrat això, sempre s’ha restaurat de tal manera que actualment es troba en un bon estat de conservació.

El primer pont sobre la Muga va ser una passera construïda al segle XI quan els Comtes d’Empúries es van establir al municipi. Se’n té constància des del 1279 en documents en els quals surt esmentat com el “ponte novo de Castilione”.

El primer pont de pedra aixecat entre 1286 i 1287 disposava de nou arcs de mig punt de diferents amplades. Possiblement, el nom actual de Pont Vell es va originar el 1875, amb la inauguració del pont metàl·lic. Fruit del pas del temps, guerres, terratrèmols i riuades, el pont va patir diversos danys i, com a conseqüència, actualment només queda sencera una de les nou arcades originals, concretament la tercera començant per ponent.

Actualment, el Pont Vell és ampli, bastit amb pedra i maons, format per set arcades o ulls de diferent tipologia i mides: tres arcs de mig punt al centre, un arc apuntat al nord-est i tres arcs carpanells a sud-oest.

Els pilars estan reforçats amb tallamars que també actuen de contraforts. Després de diverses reformes i restauracions, queda un arc de pedra i la resta són de maó. Les baranes es van construir en maó en la darrera restauració.