Josep Tarrés i la ‘kabbalah’ de Girona retrobada

Josep Tarrés ha sigut un cristià de la mística de la llum com Ramon Llull, Mestre Eckhart i Joan de la Creu. Aquesta mística de la llum forma part de la filosofia perenne no dual, que és el corrent filosòfic i hermètic de la saviesa essencial universal, com la definí Aldous Huxley. L’actualització dels hebreus a partir del Pentateuc la van elaborar a Girona Isaac el Cec, Nahmànides, Azriel i d’altres. La kabbalah és una síntesi, un sistema i un mètode que integra tota l’hermenèutica jueva i no jueva anterior. A partir del Séfer Yetsirà s’estableix la filosofia mística de l’arbre de la vida i les sefirots. En Tarrés i la Pia ho van redescobrir per bé de la veritable història de Girona i de la cultura catalana. Després, el Zohar i Safed, amb Moisès Cordovero i Isaac Lúria, van acabar de definir-ho tot. Antecedents com Plotí i, posteriorment, Pico della Mirandola són fonamentals. L’essencial Spinoza va adaptar-ho al llenguatge occidental. La seva Ètica és un text cabalístic fruit de la col·laboració amb Cohen de Herrera. Ara, Gershom Scholem, Daniel Matt i Moshe Idel són erudits que ho continuen explicant. A Ibèria tenim els mestres Madirolas, Sabán i Caritg. A Girona, Damià Escuder, Pep Colomer, Maria Laffitte, Rosa Colls i d’altres ho han seguit també. L’escola Isaac el Cec funciona des de fa deu anys només per a iniciats.

Josep Tarrés i Pia Crozet han viscut una vida de llum, de celebració de l’existència, d’art, d’alegria, d’imaginació, de poesia i d’estimació per la Girona antiga. Continuarem el seu llegat amb els deu jardins de les sefirots i l’escola de kabbalah de Girona Isaac el Cec. A Girona existeix una societat paral·lela espiritual des de fa set segles. Materialisme, marxisme i satanisme s’alien per falsejar i amagar la kabbalah de Girona. És l’eterna dialògica entre la Llum i Satan, però només un combat relatiu. Realment venim de la llum, vivim en la llum i tornem a la llum dins una vida de meravella i miracle. Ain Sof i Daath.