Sobre herois i heroïnes

Els qui busquin pel·lícules amb les arrels en el còmic i protagonitzades per herois amb superpoders, aquests dies tenen la sort de tenir en cartellera dos títols molt millors que qualsevol Iron Man: Gainsbourg i Maria i jo. Dos films que parlen de manera eloqüent de la relació cada cop més complexa, rica i polimorfa entre el cinema i les vinyetes. I que, per la transversalitat del tipus de públic que atreuen, bé es poden veure com una mena d'equivalent fílmic de l'atracció que la novel·la gràfica desperta en el lector de llibreria no especialitzada.

No és casualitat que el germen dels dos films estigui, respectivament, en el talent de Joann Sfar i Miguel Gallardo, dos noms clau de la moderna historieta francesa i espanyola. Autor d'obres com El gato del rabino o Isaac, el pirata, Sfar aboca tota la seva imaginació gràfica en un imaginatiu biopic del llegendari Serge Gainsbourg amb aire de conte etílic, canalla, cínic i noctàmbul, amb els efectes i maquillatges dels nois de la catalana DDT –els d'El laberinto del fauno– traduint el grafisme de l'autor.

Pel que fa a Maria i jo, probablement els antics lectors del desballestat Makoki no s'haurien imaginat a si mateixos llagrimejant d'emoció amb aquesta incursió en l'autisme inspirada en el còmic que Gallardo ha dedicat a la seva filla, i que ha esdevingut un veritable fenomen cívic. Una pel·lícula no només recomanable per a qualsevol persona que tingui fills, sinó també per a qualsevol que, en algun moment, hagi tingut pare.