Almogàvers en lloc de dracs
Jordi Molist presenta ‘Desperta, ferro! La reina sola’, sobre la figura de Constança de Sicília, del segle XIII
Sicília, 1283. L’endemà de coronar la seva esposa Constança reina de l’illa acabada de conquerir, Pere III d’Aragó, el Gran, marxa a un duel d’honor amb l’emperador Carles d’Anjou, a Bordeus. Ella queda sola al capdavant del regne en un moment molt complicat. Sicília està en guerra: uns nobles hostils, ansiosos de poder, provoquen revoltes sagnants que amenacen la vida de la reina i la dels seus fills. Mentrestant, al rei Pere d’Aragó l’esperen l’engany i una croada devastadora d’un poder deu cops més gran que el seu, que envairà Catalunya i ho arrasarà tot.
Aquest és el plantejament inicial de Desperta, ferro! La reina sola, de Jordi Molist, que ha publicat Columna. Com sol passar en el gènere de la novel·la històrica, els fets reals estan acompanyats de dosis de ficció amb amor, odi, venjança, ànsies de poder, traïcions i molta geopolítica de l’època, en aquest cas, centrada en el segle XIII, a Europa i al Mediterrani sencer. “Els fets històrics de Desperta, ferro! són tan apassionants com Joc de trons, però són reals i nostres. No hi ha dracs, però hi ha almogàvers. És l’inici de la gran aventura catalana a la Mediterrània. On vam arribar a tenir un petit imperi”, explica Molist.
Jordi Molist (Barcelona, 1951) sempre ha estat un apassionat de la literatura. La vida, però, no li va permetre de poder dedicar tant de temps a escriure com hauria volgut fins fa uns quants anys. Un cop s’hi va posar, no ha parat: Los muros de Jericó (2000), Presagio (2003), L’anell (2004), La reina oculta (2007, premi de novel·la històrica Alfonso X el Sabio), Promet-me que seràs lliure (2011), Temps de cendres (2013) i Cançó de sang i or (2018, premi de novel·la Fernando Lara). Totes amb “un fons una base històrica”.
Què porta un autor a aquest gènere? “El desig de conèixer el passat i explicar-ho al lector, de manera que gaudeixi mentre el descobreix.”
“La inspiració de Desperta, ferro! va venir llegint un llibre sobre la Mediterrània d’un gran historiador anglès, Sir Steven Runciman. Em vaig adonar que un anglès m’estava explicant, admirat, una part de la meva història, la de Catalunya. Tots coneixem Ricard Cor de Lleó i Runciman diu que va ser un mal rei. En canvi, elogia Pere III i la seva dona, dels que jo gairebé ni havia sentit parlar.”
“Constança és una dona del seu temps, molt culta, virtuosa de l’arpa i religiosa. Havia estat educada per parir reis, no per governar. És el personatge central de l’obra perquè és qui està en una situació més crítica. Hi apareixen altres dones molt fortes, com ara Súria, una almogàver amant de Roger de Llúria”, detalla l’autor.
Molist no és partidari de jugar amb el passat per afavorir la trama. “La història real en què es basa Desperta, ferro! és tan sorprenent que cal inventar poc. Ens l’expliquen, entre altres, els grans cronistes catalans de l’època, Desclot, Muntaner i el mateix Jaume I. Són meus els diàlegs i les escenes de llit, que els cronistes no reflecteixen.”