Crítica
cinema
Curació
“Es preveu que el 2025 nevarà per darrera vegada a Europa”, anuncia un rètol al final de la nova pel·lícula de la polonesa Malgorzata Szumowska, que l’ha co-dirigida amb el director de fotografia Michal Englert, el seu col·laborador habitual en la construcció d’una filmografia sobretot rodada a Polònia, però també a França i Irlanda, que aborda temes socialment amagats (la prostitució juvenil a Elles, l’anorèxia a Cuerpo, la sexualitat d’un capellà catòlic a Amarás al prójimo, etc), amb més voluntat de desassossegar que de moralitzar. Nunca volverá a nevar, de fet, ja és un títol apocalíptic per a un film que, a banda de les previsions pel que fa al canvi climàtic, apunta un malestar a través d’un barri residencial d’una ciutat polonesa: la solitud, la incomunicació, la malaltia, els prejudicis contra els immigrants, l’autoritarisme de part d’aquesta societat. Tanmateix, la neu s’hi fa present per suggerir la presència espiritual d’una mena d’àngel que ha transformat la vida dels seus habitants.
Qui és Zhenia, el massatgista poderosament encarnat per Alec Utgoff? Originari d’un poble pròxim a Txernòbil, va de casa en casa d’aquest barri luxós i fred (de fet, el decorat d’un sol carrer) transportant una llitera. Contrariant els supòsits, no és portador de res tòxic, sinó que té unes capacitats curatives, tant físiques com mentals, que aporten benestar als clients. També té poders hipnòtics. I provoca desig, però sense efectes destructius.
Decantat cap al fantàstic en una atmosfera realista, el film transcorre pausadament amb imatges elegants mentre convida a pensar sobre el simbolisme d’un personatge condemnat a desaparèixer en un país amb lleis d’estrangeria implacables.