Festes majors, asseguts i amb cita prèvia
Els municipis adapten la programació en espais a l’aire lliure i accessos controlats
El Procicat limita els aforaments a un 70% amb un topall de 3.000 persones a l’exterior
S’ha d’estar assegut en els actes populars
Les festes majors tornaran a omplir aquest estiu el calendari de molts pobles i ciutats amb un nou format per adaptar-se a la normativa vigent per prevenir la Covid. Arran de la pandèmia, es van suspendre fa un any la programació i els actes populars que ja tenien organitzats a molts municipis que celebren la festa major a les portes de l’estiu. Són els primers que s’han posat a treballar amb les comissions de festes preveient que amb la davallada de contagis i el pla de vacunació es podria tornar a fer festa major. “Fa mesos que busquem espais flexibles per adaptar-nos als aforaments que a última hora ens dicti el Procicat”, explica la regidora de Cultura de Terrassa, Rosa Boladeras, que fa uns dies va presentar el cartell de les festes que tindran lloc a partir del 2 de juliol.
La programació de concerts que arrossega el públic més jove, amb les actuacions de grups com ara Maruja Limón, Doctor Prats, Suu, Miki Núñez i Lildami, es traslladarà a l’Estadi Olímpic, amb accessos controlats i a l’aire lliure amb capacitat per a 9.000 persones. Ara per ara, però, la normativa del Procicat estableix que més enllà de controlar els accessos s’hauran de reduir a un 70% els aforaments, amb un màxim de 1.000 assistents en espais tancats amb ventilació i un topall de 3.000 persones als equipaments a l’exterior o aquells tancats que tinguin un reforç de ventilació. Boladeras es mostra confiada que els aforaments no seran cap problema perquè tothom pugui participar en la festa i fa una crida a la responsabilitat perquè tothom reservi les entrades o el lloc assignat per assistir als espectacles. La programació infantil es concentrarà al parc de Sant Jordi, on es faran sessions continuades fins a l’hora que s’hagi de tancar. “Esperem a saber els últims canvis per ajustar detalls”, indica la regidora, pendent de l’actualització que pugui fer el Procicat aquesta setmana, abans de la revetlla de Sant Joan.
Per ara els ajuntaments treballen amb les comissions de festes per tancar les contractacions i, en alguns casos, per fer incorporacions de nous actes i activitats seguint les recomanacions fetes fins ara. Això vol dir que els llocs hauran d’estar assignats, complint amb els aforaments, i els assistents no podran estar drets ni ballant.
Tot a punt, per Santes
A Mataró, s’esperen amb molt entusiasme unes Santes que ompliran el calendari oficial, del 24 al 27 de juliol, amb actes ajustats a la pandèmia. No es viuran els actes més multitudinaris com ara el Desvetllament Bellugós i la Nit Boja, amb el correfoc i la Ruixada, però s’han “reinventat actes per recordar” la festa, diu el regidor de Cultura, Xesco Gomar, que agraeix l’esforç de les colles i tots els que hi han participat. “Agradarà més o menys, però en els pitjors moments ha sortit el millor de tots”, indica Gomar, orgullós de l’aposta dels grups locals i per donar feina a companyies i empreses de la ciutat, després d’un any molt difícil per al sector de la cultura. De la majoria de concerts i espectacles se’n faran dues sessions. Encara queden serrells per concretar, com ara com es farà l’acte de la Crida, on l’alcalde dona el tret de sortida a la festa major i els infants poden acostar-se, asseguts al terra, per veure els balls de les comparses. “S’està estudiant, perquè no veiem com fer un aforament limitat ni fer-los asseure en cadires”, explica.
La capital del Maresme manté des del Nadal una carpa instal·lada al recinte de l’antic parc Central amb una programació estable de concerts que es convertirà en un dels espais de festa major amb capacitat per a 1.500 persones. Aquest i la zona del port seran els espais oberts amb més aforament. “Sempre hi som a temps, de posar més cadires”, assegura el regidor de Cultura, en espera dels darrers canvis sobretot pels actes que atrauen més públic, com ara les havaneres i els concerts. A Mataró, l’Ajuntament no preveu per ara que hi hagi servei de bar i consumicions en els actes que s’organitzen seguint les recomanacions. A Terrassa, però, el Consell de Joves, que en fa la gestió, ha anunciat que instal·larà una zona apartada de servei de barres per vendre consumicions.
Un euro per entrada
A Mataró es preveu oferir més de 80.000 entrades en la dotzena d’espais que s’habilitaran per tota la ciutat. Els ciutadans podran reservar, confirmar i finalment hauran d’abonar 1 euro per cada entrada. Una decisió que ha generat controvèrsia però que el regidor de Cultura defensa com un “preu simbòlic” per posar fi a l’absentisme que es troben en els actes que es fan a la ciutat. “No pot ser que hi hagi seients buits quan n’hi ha que s’han quedat fora”, defensa Gomar. La reserva es podrà fer a partir del 14 de juny i si hi ha més demanda que oferta es farà un sorteig. El procés es farà en línia però també a través de les oficines que s’instal·laran per atendre els qui no tenen recurs digitals o paguen en efectiu.
Pel que fa a altres ciutats amb festes majors a finals d’estiu, estan replantejant opcions fins ara tancades, com és el cas de Vilafranca del Penedès, on els administradors de la festa podrien ampliar el ventall d’activitats de cultura popular. En els casos de les grans ciutats, la majoria de festes són al setembre, com ara a Tarragona (Santa Tecla), Barcelona (la Mercè) i Lleida (Sant Miquel), fet que podria donar més marge a activitats de carrer i musicals. Encara disposa de més temps per reprogramar Girona (Sant Narcís).
LES XIFRES
El castell de focs, en petites dosis
No hi ha festa major sense castell de focs, però les aglomeracions per veure l’espectacle pirotècnic s’han d’evitar i els ajuntaments han de buscar alternatives. A Mataró, com van fer l’any passat, repetiran la iniciativa de fer castells repartits en diferents punts de la ciutat que s’anaven alternant durant la nit. Aquesta va ser la mesura que es repetirà aquest any per així evitar un dels actes més multitudinaris de les Santes, en què milers de persones es concentraven al passeig marítim i omplien la sorra de la platja per veure els focs a primera línia. A Terrassa, on es van quedar sense focs l’any passat, seguiran un model semblant i preparen cinc castells en petit format que sortiran de punts estratègics per no perdre’s l’espectacle.