Ultrasònic duo

Agustí Fernández és un escorcollador de pianos, un burxador de notes impossibles a la recerca d'un so inabastable. Barry Guy és el dimoni de Tasmània amb un contrabaix entre les mans, una fera indòmita que polsa les cordes com si arranqués la pell de l'instrument. Junts estableixen un duo ultrasònic capaç de posar els sentits de qui els escolta en estat d'alerta permanent. La seva és una proposta sonora basada en l'impuls i la complicitat. Res de convencions ni de formalismes. Acumulen prou saviesa i experiència per volar lliures en un parcel·lat, el de la música improvisada, que requereix una gosadia i un atreviment que també es reclama a la seva audiència.

I els que la nit passada van assistir al seu concert amb aquesta premissa assumida van veure compensada la seva predisposició. Dues peces de Barry, energètiques i accelerades, van facilitar la immersió de bon principi perquè després Agustí Fernández asserenés l'atmosfera amb la deliciosa melodia de Joan i Joana. La forma d'entendre's d'aquests dos improvisadors nats no es basa en la conversa ni el diàleg, sinó en la complementació de les seves ànimes bessones. El repic d'una tecla o el pessigolleig d'una corda del piano sempre troba la resposta adequada en el pizzicato o en l'arquet que desbudella el contrabaix.

La perfecta entesa entre Fernández i Guy permet la convivència entre la calma i el terrabastall. La música desconstruïda, servida al natural, aconsegueix en les mans d'aquest duo recuperar quelcom de primitiu, de visceral, de salvatge. I l'entusiasme va ser absolut quan al final del concert els acords del Can Ram van rubricar una vetllada excelsa.