“És un disc èpic i lluminós”

En el moment en què comencem a plantejar-nos que el disc que volem treure a la primavera el deixarem per a la tardor, i aleshores, amb les ganes que teníem de veure la gent i compartir les noves cançons, doncs vam pensar a inventar-nos un espai que fos una excusa per trobar-nos uns dies d’aquest estiu. Vam calcular quanta gent ens vindria al llarg de l’estiu per concentrar-la, fent-ho d’una manera adequada en temps de Covid, fent un festival propi i celebrant que això ja s’acaba i que comencem a estar millor.

Per qüestions personals vaig molt a l’Escala i és un espai on em sento molt com a casa. Moltes cançons del disc les he fet en un balcó que veu el mar que toca a Empúries. Si ho podíem fer aquí, quadrant-ho amb el museu i l’Ajuntament, i si a això hi sumes que he estat pare fa quinze dies i que, per tant, m’anava molt bé fer-ho aquí, al costat de la família, doncs la veritat és que tot és molt especial.

Ja en parlarem més endavant, però sí que puc dir que és un disc més èpic. Abans de la pandèmia me l’imaginava més festiu, però potser la festivitat ha anat més cap a l’èpica. Sense voler parlar d’allò que estem vivint, és una cosa més de lluita i celebració quan ho aconsegueixes, que no pas de festa i de gaudi. També és un disc eclèctic, amb diferents estils i cada cançó, amb la seva personalitat, hem intentat que sigui positiu i lluminós, sobretot.

Exacte. Ve a ser una reflexió que vol dir: realment estem una mica oprimits, estem amb els pulmons buits, respirem amb por, amb mascaretes... Hi ha una cançó que precisament diu: “Omple de vida els pulmons”, i que ens va donar la idea, això que potser el que necessitem és poder respirar a fons, com quan vas a la muntanya i els omples bé. I volem que sigui això, una bomba d’oxigen per continuar acabant de sortir-nos-en.

Bé, sí, això espero. Per sort els meus no són concerts de punk ni de rock and roll [riu], però sí que faré un exercici de contenció, dosificant-me bé. El primer dia m’hauré de cuidar més que el segon; i el segon, que el tercer, i el tercer sabré que tinc cinc dies per recuperar-me. Això ho entenc com quan fas teatre o musicals, que tens funció cada dia, no com un concert únic. A la gent de Broadway no li ho pregunten això, cada dia tenen una funció. També entenc que m’hauré de dosificar amb el copeteo i mira que el lloc s’ho val.

Sí, totalment. De fet vam fer-ho pensant què m’agradaria fer a mi. La música és l’excusa, és un espai de trobada. Si jo no pogués assistir-hi perquè la meva filla estigués malalta, obriria les portes perquè tothom pogués disfrutar almenys de l’espai i que vagin a alternar. Envejo la gent que vindrà, perquè jo no podré disfrutar-ho com ells, concentrat per fer-ho bé i que puguin disfrutar de manera relaxada d’aquest espai excepcional, gaudint del que els hem preparat. Tot ho hem concebut pensant en el públic.

I tant! Algunes són cançons que tinc de fa més d’un any escrites. El Respira serà curiós, perquè les podran escoltar amb el mateix ordre que les hem publicades. Ja tinc ganes de saber com reaccionaran amb aquest nou material, nova energia, matisos nous de la banda, l’espectacle...

No només hem de dir que la gent de la música ho necessita per viure, sinó que la música la necessitem tots com a acompanyament i que, per tant, esperem que ens acompanyi molt més. I que la música, que reflecteix la realitat, sigui positiva, alegre i que puguem celebrar que ens n’hem sortit. També que sigui reflexiva, perquè si continuem pensant que ho hem fet tot bé i que tot ha estat només un caprici de la naturalesa no anirem bé. Humanament hem d’entendre que la relació nostra amb el planeta ha de ser una altra i si fem aquest clic potser el planeta ens respectarà més i no passarà tan sovint.