Edgar Massegú converteix Valvi en un temple de llum eterna i ombres efímeres
L’exposició ‘Fuck Light!’, que s’inaugura avui, ha estat concebuda gairebé íntegrament per a aquest espai com si fos un sol quadre, inspirat per Perec
Fuck Light!, el títol de l’exposició que avui inaugura a la Fundació Valvi de Girona, és un exabrupte que Edgar Massegú tradueix lliurement com “aquesta puta merda de llum!”. I té un sentit: a Katartist (2019), la pel·lícula dirigida per David Sánchez que Massegú va interpretar com a únic personatge, ell manté una conversa telefònica molt intensa i personal amb algú proper, la Roser, que li diu: “La llum és l’essència de l’ànima que tenim cadascú, la nostra més profunda veritat.” I l’Edgar li contesta: “La llum mai m’abandona.” “No, perquè ets tu, tu ets la llum”, replica ella. Però quan acaba la conversa, ell es queda pensatiu i trist, i reflexiona en veu alta: “La llum mai m’abandona... Puta llum ja.”
D’aquella catarsi, l’hiperactiu Massegú en va sortir amb forces renovades (“El resultat d’aquella foscor és aquesta llum”) i nous projectes, com ara la casa museu que té a Sarrià de Ter i l’exposició que ha estat creant durant l’últim any i escaig per a la Fundació Valvi, on ha transformat completament l’espai de la sala Miquel Martí i Pol per crear una espècie de temple: “Totes les peces estan distribuïdes per l’espai com si fos una església romànica, presidida per una gran creu”, aclareix. “Tota l’exposició és un quadre: un quadre dins d’un quadre”, afegeix. La idea, inspirada per Georges Perec i la seva novel·la El gabinete de un aficionado (Historia de un cuadro), queda subratllada amb el detallat dibuix de la sala que obre l’exposició, mostrant-ne totes les peces, inclòs el mateix dibuix, que per tant apareix dins d’ell mateix en un bucle infinit. Però la gran protagonista de Fuck Light! és la llum i, sobretot, les ombres que crea, que són l’antítesi efímera de la idea d’infinit. “Per primer cop en la història de la Valvi hem desmuntat la instal·lació elèctrica de la sala, perquè les obres ja tenen la seva pròpia llum”, explica l’artista. “De fet, si algú comprés una d’aquestes peces, estaria adquirint la seva ombra.”
Totes les obres exposades han estat creades expressament per a aquesta exposició, excepte dues: Google Eye, amb la qual Massegú va guanyar fa uns mesos el primer premi del concurs internacional Miradas, i Lunar System, seleccionada en el Festival Internacional de Reciclatge Artístic Drap-Art. De fet, totes les obres han estat creades a partir d’elements reciclats, com ara una cort de ports –ara “una escultura propera a l’interiorisme, com un producte de luxe”– i el cotxe de Massegú, declarat sinistre total i reconvertit en una peça titulada 40369826L, amb el seu carnet de conduir al costat. No hi ha targetes amb els títols de les obres –que sí que apareixen en el catàleg dissenyat per Jaume Geli, concebut per ser la peça d’un gran puzle si es posen de costat diversos exemplars– perquè diu Massegú: “De vegades peco d’explicar massa les coses i volia que les obres parlessin per si soles.” En la inauguració d’avui (20 h) hi intervindrà la historiadora de l’art Gemma Nomen.