El MAC exposa els tresors més destacats dels seus jaciments

Per celebrar els 175 anys del museu, el MAC-Girona va obrir al públic l’exposició 175 anys del museu de Sant Pere de Galligants, que encara es pot visitar al claustre del monestir. Un repàs gràfic de la trajectòria històrica del museu des de la fundació fins als projectes de futur que ara es completa amb una exposició més atractiva per al públic que recull una selecció de les peces més destacades de les col·leccions arqueològiques recuperades en les excavacions de diferents jaciments de les comarques gironines.

Amb les peces com a grans protagonistes, El temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona presenta alguns dels objectes més rellevants de les col·leccions que acull des de la fundació. De gran qualitat estètica, les peces exhibides són tresors arqueològics excepcionals per la condició històrica que amaguen. Com a cultura material del passat, expliquen històries i memòria històrica de la vida i de la mort i juntes conformen un recorregut que es fonamenta en les constants biològiques i psicològiques de la naturalesa humana.

Néixer, menjar, produir, gaudir, lluitar, crear i morir són alguns dels grans temes amb què s’ha organitzat l’exhibició d’objectes que es poden veure només entrar a la majestuosa nau central de Sant Pere de Galligants. De l’origen de la vida fins al moment de la mort, del paleolític a l’època visigòtica, el recorregut està representat per una quarantena de jaciments arqueològics d’aquest territori gironí (dels 1.385 jaciments representats).

Per delicat i curiós, el petit vas anomenat pels arqueòlegs biberó és un dels primers objectes que sorprenen el visitant. L’aquí exposat és un que forma part d’un conjunt d’objectes emporitans comprats per la Comissió de Monuments el 30 de juny del 1896. Solen aparèixer en contextos funeraris, sovint, però no exclusivament, en tombes d’infants. I continuant amb l’aportació emporitana, hi ha dues peces de bellesa sublim que valen la pena la visita: d’una banda, l’urna cinerària de vidre blavós, un recipient que conté les restes incinerades de la persona difunta, i de l’altra, l’asc jònic que representa el déu Aquelou amb cap de toro i cos allargat, i que té una obertura damunt el cos, per introduir-hi el líquid, i un orifici a l’extrem distal (la cua) per abocar-lo.

Tots i cadascun d’aquests tresors amaga i proporciona història i pòsit, amb anècdotes, tradicions, particularitats i peculiaritats. Fars de memòria, argila d’identitats, bocins d’humanitat, que ens acosten al passat i ens demostren com d’importants són els museus per què la vida continuï.