Productors i directors

Què fan els germans Ridley i Tony Scott en la producció d'un film com El equipo A? No havíem quedat que Ridley es dedicava a un cinema de prestigi, en que els gèneres clàssics eren sotmesos a una forta estilització, o potser a una operació merament cosmètica? I pel que fa a Tony, no era el seu darrer treball com a director, Assalt al tren Pelham 1, 2, 3, cinema d'acció prou competent per necessitar coses com El equipo A? Misteris del Hollywood contemporani, però potser no tant: versió cinematogràfica de la famosa sèrie televisiva, El equipo A vol barrejar l'ambició de Ridley amb el pragmatisme hiperrealista de Tony per tal de transformar un material trash en una altra cosa. El problema és: què és, o què vol ser, aquesta “altra cosa”?

El equipo A comença a la guerra de l'Iraq, però podria començar a la del Vietnam. Els referents són aquelles pel·lícules de grup tipus Dotze del patíbul, però aquí els personatges no disposen de cap individualitat, tret d'alguna brometa que els pugui caracteritzar. I la pretesa musicalitat de l'acció –que es vol fer palesa amb canvis temporals, muntatges paral·lels i el·lipsis gegantines– es queda en pura acumulació, pur excés, destinats a esborrar tota noció de temps en la ment de l'espectador. Pel·lícula anestèsica, doncs, on les empremtes del món s'utilitzen com a excusa per fer-lo esdevenir un miratge –la gran obsessió del poder contemporani: grans dosis d'informació per fer-nos perdre el sentit de l'orientació–. Aquesta és una jugada perversa, ja no un videojoc, sinó més aviat una sessió d'hipnosi col·lectiva. Per finalitzar, lamentem junts el trist destí de Joe Carnahan: recordeu l'apreciable Narc?