Retornar a García Lorca

La companyia Projecte Ingenu torna a Federico García Lorca. El presenta al Teatre Poliorama, de l’11 al 22 d’agost (l’estrena oficial és el divendres 12). És una aposta similar a la que fa uns dies la companyia La Calòrica va plantejar recuperant la celebrada De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, al mateix teatre. Fins ara, Projecte Ingenu es movia sempre per sales de petit format. Per exemple, l’Akadèmia va produir Yerma (2017), l’altre text de García Lorca que ha signat la companyia. El repte és traslladar aquesta peça icònica a l’actualitat i retre un homenatge a un poeta que va ser assassinat, sense que mai se n’hagi trobat el cos.

Projecte Ingenu va néixer amb la voluntat d’investigar, sense la pretensió de fer cap espectacle. Vuit anys després, presenta un llenguatge contemporani, incorporant-hi la musicalitat (ja sigui a cappella o electrònica) i reivindicant un vessant social en cada muntatge.

Yerma els ha donat moltes alegries. Hi van incorporar el seu toc contemporani –la protagonista mirava de saber si estava embarassada amb un Predictor de farmàcia– respectant bona part del vers de Lorca i transmutant els latifundis andalusos i la seva màgia a un escenari, amb un espai conceptual. Després de la bona rebuda al Teatre Akadèmia, van continuar presentant l’obra en altres escenaris. A Madrid, van copsar l’interès per Lorca i van exhaurir localitats de seguida, tot i ser una companyia desconeguda a la capital de l’Estat espanyol.

Ara tornen amb Bodas de sangre, alternant el flamenc amb la música electrònica i deixant que el vers, en castellà, de Lorca respiri i elevi la trama a poesia. La peça, que es programarà en sessions escolars aquest curs, es va estrenar en la Mostra d’Igualada aquesta primavera. La dramatúrgia, d’Anna Maria Ricart, té Marc Chornet a la direcció. Bodas de sangre té com a intèrprets Marina Alegre, Toni Guillemat, Cristina López, Martí Salvat, Xavier Torra, Ivet Zamora i el bailaor Jesús Blanco. L’obra planteja dues trames paral·leles: l’argument de la tragèdia (versionada recentment per Oriol Broggi també a La Perla29) i un text que ressegueix la vida i la desaparició del poeta, que està representat pel bailaor. L’assassinat per part de les forces falangistes del seu poble és una trama que també va plantejar Pep Tosar a Federico García Lorca –encreuant documental, text i ball flamenc– i, anys enrere, el mateix Pepe Rubianes amb Lorca eran todos.

Projecte Ingenu sempre s’ha mogut en sales de petit format. Chornet, de fet, és el director artístic que programa l’Escenari Joan Brossa (s’ha mantingut en el càrrec, tot i el canvi de titularitat d’aquesta fàbrica de creació de Barcelona). El Poliorama els ha ofert l’aventura de programar, durant molt pocs dies, en ple agost. I al setembre es repetirà una operació similar amb Ovelles, a la Sala Flyhard. Són accions imprescindibles per posar a prova el talent artístic i el reclam mediàtic, i que serveixen per donar més solidesa i reconeixement a empreses que, fins ara, no es podien moure dels petits escenaris.