Fi de festa a Empúries

Miki Núñez no s’ho esperava. Tampoc la seva mare. Com va explicar el cantant al públic que diumenge a la nit es va congregar al Fòrum Romà del jaciment d’Empúries, no tenia gens clar com li aniria actuar coincidint amb la festivitat de Santa Maria. Una data assenyalada en vermell al calendari de molts pobles i ciutats que solen celebrar la seva festa major, i d’aquí el temor. “Ui, ui, ui, fill, no ho sé, vols dir... A banda del toc de queda, a més coincideix en cap de setmana i molta gent fa el relleu de vacances”, va reproduir amb total sinceritat.

Res, la típica advertència dels qui posen la tireta abans de rebre cap ferida d’una “pessimista previnguda”, com la va qualificar el jove cantant: a l’últim concert de la 14a edició del Festival Portalblau no hi cabia ningú més i van ser més de mil tres-cents espectadors els que vam disfrutar de la música engrescadora d’aquest simpàtic i empàtic artista que amb tan sols 25 anys omple aforaments com el d’aquest esdeveniment. Un Portalblau 2021 que s’ha convertit en el de més èxit de convocatòria de tota la seva història, en què l’ocupació ha estat del 90%, tot un rècord que mai havia assolit. Un èxit que es deu, segons l’organització, a una programació de qualitat, les ganes del públic de tornar a gaudir de l’art i la cultura, i a l’interès que generen els espais en què es desenvolupa el festival, tots ells de gran valor patrimonial i paisatgístic. Ho podem subscriure.

I què millor per engrescar un públic entregat amb més necessitat que mai de reviure emocions que oferir-los energia festiva i lletres de plena positivitat. A doll. Una dosi musical que l’empàtic Miki Núñez injecta a la perfecció, sempre amb un somriure encomanadís, com les seves cançons. També perquè és dels que ho donen tot a l’escenari malgrat ser coneixedor que sempre té davant seu un públic entregat i, sobretot, que l’estima. I molt.

Va arrencar la vetllada amb Nadie se salva i com que ja estava exhaust al segon round –“on és el vent de l’Alt Empordà que em van prometre?, va reclamar havent patit la primera alenada de xafogor– va xerrar pels descosits a la manera de Quim Masferrer per contraatacar, ja amb més aire als pulmons, amb els ritmes de rumba de les enganxoses Vivir al 100% i Mi lugar, més fetes per ballar que per escoltar només.

El gran canvi de ritme i d’intensitat ambiental es va produir de forma conscient a partir d’aquesta balada tan íntima i que tothom s’ha fet seva que és Escriurem. La van seguir Sin noticias de Gurb, l’eurovisiva La venda, Celébrate i ja amb ple èxtasi el Celebrem –“Que la vida pot ser una festa / Ballem sense mesura, curant-nos les ferides / Cantem a ple pulmó aquesta cançó”–, per tenir clar que la festa que molts municipis catalans devien estar celebrant va tenir diumenge un dels seus focus de màxima esplendor a l’escenari emplaçat al bell mig de les ruïnes d’Empúries.

Per rematar-ho, als bisos va arribar un dels moments més esperats de la nit, cantant acompanyat per la guitarra No m’ho esperava, que ha esdevingut tot un himne. I ja amb tota la banda, Un eterno verano i Me vale, per cloure la gran festa.