El gran revolucionari del segle XIX
Toni Strubell debuta com a novel·lista històric amb ‘Caimó’, que retrata la figura del gran líder del republicanisme federal gironí
A Vides heroiques (1932) Carles Rahola va sorprendre més d’un reivindicant figures de la història de Catalunya allunyades del cànon ortodox de la nostra historiografia. Entre aquells il·lustres herois republicans recollits en aquell compendi que van declarar sense embuts l’amor per la llibertat, la democràcia i la terra, Pere Caimó (1819-1878) continua sent encara avui dia una ombra del passat, desconegut per la majoria de la gent més enllà d’historiadors de l’època i arxivers. Fins i tot al seu Sant Feliu de Guíxols natal, a banda d’alguna placa que el recorda, pocs saben res de les seves gestes. I això que en va ser alcalde i l’anomenaven pare.
Toni Strubell (Oxford, 1952), traductor, articulista d’El Punt Avui i autor de dotze llibres (com ara Un català entre bascos, El moment de dir prou i El cansament del catalanisme), s’estrena en l’àmbit de la novel·la de ficció històrica recuperant aquesta figura a qui descriu com “el gran revolucionari del segle XIX”. Evocant Marguerite Yourcenar com a exemple que tot sovint és en el terreny de la ficció que la història pot tenir més ressò, s’ha imbuït de tot allò escrit, ha recopilat noves dades i s’ha deixat aconsellar –entre altres, dona les gràcies a l’arxiver ganxó Àngel Jiménez i a l’escriptor Albert Pijuan– per elaborar un relat, Caimó (Llibres del Segle), que posa al lloc que es mereixeria un personatge d’aquestes característiques, “allunyat del Caimó derrotat o anul·lat per complet per la dreta més conservadora al llarg dels anys”, com Strubell explica.
Fill de Sant Feliu de Guíxols, va formar part d’una família d’indians que es van establir a Puerto Rico el primer terç del segle XIX. I allà, a la inquieta ciutat de Mayagüez, on es respiraven els aires revolucionaris i un esperit antiesclavista que l’impregnarien, va viure trenta anys abans no va tornar a Catalunya, per convertir-se “quasi de la nit al dia” en l’indiscutible líder del republicanisme federal gironí.
També, com relata el llibre amb especial èmfasi, Caimó va ser el protagonista principal d’episodis històrics rellevants, alguns de tan sonats com el Foc de la Bisbal –“que fins i tot van tenir ressò en la premsa francesa”, com destaca–, on ell en va ser el capitost.
A la novel·la també descobrirem un Caimó que va liderar els grans moviments socials a la seva ciutat, que el va elegir alcalde en diversos moments del Sexenni Democràtic en el que va ser un “oasi de la llibertat i el progrés” (impulsant mútues de salut, cooperatives o el Casino dels Nois, símbol de la modernitat cultural). Diputat més votat per Girona, va aixoplugar el naixement de la Primera Internacional i va fer construir una muralla a Sant Feliu de Guíxols per defensar la ciutat de l’atac dels carlins.
Toni Strubell presenta el llibre dimecres (19 h) al Nou Casino La Constància (Casino dels Nois) de Sant Feliu de Guíxols.
Va ser la impulsora de la Primera Internacional
Un dels punts àlgids de la novel·la recull els fets del 6 d’octubre del 1869, conegut com el Foc de la Bisbal, l’històric aixecament federalista i republicà armat que va arribar a posar contra les cordes l’exèrcit espanyol fins que una traïció va aconseguir aplacar la revolta. Se sap que va tenir un líder indiscutible, el ganxó Pere Caimó, però Strubell ho aprofita per introduir un personatge que coneix de primera mà, com és el de l’activista republicana Isabel Vila, la primera dona sindicalista catalana. L’autor, que ja en va escriure una obra de teatre (Isabel Cinc Hores, peça que va protagonitzar Carme Sansa) i un musical (IsaVel, amb música d’Antoni Mas), torna a incidir en la seva rellevància històrica: després de participar com a infermera a la Bisbal, es va convertir en la primera sindicalista catalana i gran impulsora de la Internacional a la comarca.
